Teatre Victòria (Poble Sec)

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.374699, 2.168716

El Victòria es va construir al lloc on, des dels primers anys del segle XX, hi havia el Pabellón Soriano, teatre de pantomima, revista i varietats. L'havien fundat els germans Manuel i Ricardo Soriano, que instal·laren un orgue mecànic a la façana del barracot que atreia molta gent, i s'hi feien actuacions de varietats i circ. A causa de l'èxit, hi construïren un teatre, inaugurat el 22 d'abril de 1905 com a Teatro Pabellón Soriano, popularment anomenat El Suri. L'edifici havia estat projectat per Andreu Audet i Puig i tenia un aforament de 2.300 places, amb platea (unes 800 places) i llotges i un pis de graderies (amb capacitat per a 1.500 persones), en forma de ferradura. Va ocupar el solar de l'antiga sala de varietats Palacio Trianón (on s'havia presentat La Chelito). El 1916 va ser, de nou, remodelat, va prendre el nom de Victòria i va ser inaugurat amb el vodevil La primera relliscada, de Josep Santpere. El 1917 s'hi estrenà la versió teatral de L'auca del senyor Esteve, de Rusiñol, i el 1988, el musical Mar i cel, de Guimerà, a càrrec de la companyia Dagoll Dagom, de gran ressonància popular. La mateixa companyia, el 1992, hi estrenà el musical Flor de nit, de Manuel Vázquez Montalbán, la primera incursió d'aquest escriptor en una obra en català.

Just al davant de l'entrada del teatre, podem llegir diferents fragments de textos. El primer, de Jaume Passarell, descriu l'ambient del Pavelló Soriano i dels cafès, com l'Espanyol, que eren a prop. Podem seguir amb tres fragments de La felicitat, de Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958), ambientats en aquest espai, amb Nonnita Serrallac com a protagonista que actua al local dels Soriano. Finalment, podem llegir «Flor de nit», la cançó que obria el musical de títol homònim.