Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La presència de barraques a Montjuïc està documentada des del 1885. La immigració de les dècades de 1950 i 1960 va convertir Montjuïc en la zona de barraques més poblada de Barcelona: allotjaven més de 30.000 persones. Al vessant oest de la muntanya, els barris de Tres Pins, Can Valero, les Banderes, Damunt la Fossa i altres nuclis menors formaven un continu. Al vessant nord de la muntanya, destacaven els nuclis del Poble-sec i Maricel, i, a la banda de mar, hi havia els de Can Tunis i el Morrot. Situats a l'altura dels números 1-19 d'aquest passeig, en plena zona on hi havia les barraques i amb una bona panoràmica del Poble-sec, podem llegir un text de Josep Pla que descriu l'ambient suburbial de la falda de la muntanya.
Acabada l'aglomeració urbana, en el tallat mateix que feia la muntanya, començava tot d'una, però, un gran silenci. Emprenia un camí flanquejat de llaunes de petroli. A banda i banda quedaven uns hortets minúsculs, raquítics, de terra argilenca i vermella, superposats sobre el vessant. En aquests hortets, no s'hi veia mai ningú. El camí era pedregós, s'hi escampaven les runes de les demolicions urbanes, s'hi veien figueres de moro d'un verd polsós i agre. Però, acabada la faixa dels tristos hortets, s'entrava a l'erm de la muntanya. Apareixia, llavors, un gran panorama. Hom cercava una mica d'herba seca per seure, a l'ombra clara d'una figuera. L'olor de farigola, la de l'espígol, era intensa. El panorama, fascinador. La calma flotava sobre el soroll sord de Barcelona, deliciosa. Les llunyanies eren tan obsessionants que la seva presència lírica donava, per esponjament, més constància a l'immediat: el soroll del vent, en els pins immediats, el tremolar de l'aire en l'ombra de la figuera, el lladruc d'un gos invisible i llunyà.
Altres indrets de Barcelona: