Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta plaça, situada just darrere de les Drassanes i de l'únic baluard de la muralla que es conserva, és el lloc idoni per llegir quatre anotacions del diari del baró de Maldà. El primer tracta de les obres que es feien el 1774 a la zona de les Drassanes per millorar-ne l'entorn. Els altres tres, del 1784, s'ocupen de l'enlairament del globus dels germans Montgolfier que les sobrevolà.
El conjunt de les Drassanes quedava extramurs de la fortificació medieval del segle XIII, però amb l'ampliació del segle XIV, que incorporava el Raval, les Drassanes van quedar dintre del nou recinte emmurallat, en un angle de la ciutat. Precisament un pany d'aquesta muralla tanca encara el conjunt per ponent, mirant a Montjuïc, i és, actualment, l'únic testimoni de les muralles de la ciutat que van ser enderrocades a partir del 1854.
Dia 25 d'agost de 1774. També a últims del mes de setembre se comença a posar mà a la gran obra de la Rambla de demolir les muralles velles, des d'envers los Caputxins fins a trobar lo portal frente del de les Atarassanes, sens altres obres, per l'embelliment de la Rambla, a fi de donar-li maior extensió i dos muntades amples per dos cotxes: lo un que toca un bocí de l'hort dels frares de Sant Francesc, per muntar a la muralla de Mar, i l'altra al costal del convent de Santa Mònica i del quartel de les Atarassanes, per muntar a la muralla de Terra; fent-s'hi de nou dos quartels i baluards, per quimera dels castellans als catalans, que així se pot inferir, i també agrandir les Atarassanes, per les obres del rei.
Dia 15 de gener de 1784, havent eixit en França un tal monsieur Montgolfier amb una màquina aerostàtica composta d'una bola plena de gas, lo qual introdueix per medi d'un tubo o canonet, de tal modo que, ple lo globo, no sols se'n va pels aires, sí que atrau, i se'n porta, coses de molt pes, havent-ho provat ell mateix, que se'n puja amb son company, tinent general de França, amb una petita barqueta unida a dit globo; aquí en Barcelona, volent-se executar dit experiment, se féu la prova d'una com coixinera de bufetes en un gran prat d'indianes en lo carrer d'en Trentaclaus, la que al principi, no havent pres bé la direcció per volar a l'aire, se quedà encastada al sostre; i l'hereu Portell s'agafà amb la coixinera, segons se digué, i la féu eixir per la finestra i se'n pujà de manera que se perdé de vista, discorrent-se que caigué a mar, molt més allà de la llanterna.
Dia 17 de gener de 1784. Quedant placada la tarda del 26 de gener per l'elevació del gran globo aerostàtic en lo prat de les indianes en lo carrer d'en Trentaclaus, a les tres hores de la tarda, sabent-ho la gent d'esta ciutat, acudiren al puesto persones de superior esfera que s'havien subscrit amb paga de mig duro per entrar a veure la màquina aerostàtica. I per veure pujar al tal globo ple de gas se ufanaren a la muralla persones de totes classes, edats i condicions; una infinitat de cotxes parats, amb senyores dintre, en lo descenso de la muralla de Terra, hacia les Atarassanes i portal de Santa Madrona; los terrats, porxades, torratxes i campanars de la Seu, del Pi i altres, ocupats de gent per l'observació del globo. Havent-ne elevat un de petit, com una bomba de paper, que pujà tant fins a perdre's de vista entre los núvols, prenent la direcció al llevant, per ser lo vent del ponent. Esta bola anà molt bé, però la grossa, que s'esperava amb tanta ànsia que muntàs, no pogué, per haver-se algo espatllada al començar-se a aixecar. I se diu que serà lo dijous vinent, dia 29, a les onze hores abans del migdia.
Dia 30 de gener de 1784, a les vuit hores del dematí s'ha lograt lo desitjat fi que pujàs a l'aire la gran màquina aerostàtica, pues ha muntat com dos vegades sa elevació de la muntanya de Montjuïc; i havent-se foradat, s'ha deixada caure, emperò lentament, fins a quedar més avall de les teulades, envers detràs de la iglésia de Sant Agustí, contemplant-me-la jo des de dalt de la torratxa de ma casa. Uns alarits de gent s'han oït de per tots los terrats i dalt al campanar del Pi al començar a pujar aquella com hetxura de fanal de popa, que movia a atenció a tothom mentres que pujava recta com un fil.
Altres indrets de Barcelona: