Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El 1985 s'inaugurà el projecte memorial dissenyat per l'arquitecta Beth Galí, que comprèn un conjunt de columnes amb els noms de les víctimes afusellades al Camp de la Bota, una gran zona enjardinada amb làpides singularitzades i la tomba definitiva del president Lluís Companys. Dins d'aquest conjunt arquitectònicament harmònic, trobem també un homenatge: In memoriam, que consta de deu pedres, una per a cada camp de concentració nazi –Mauthausen, BergenBelsen, Buchenwald, Belzec, Sobibor, Dachau, Auschwitz, Treblinka, Majdanek, Sachsenhausen–, que van ser posades a l'entrada del Fossar de la Pedrera per recordar l'holocaust dels jueus.
La repressió franquista afusellà, fins al 1952, prop de 1.700 persones que van ser enterrades al Fossar de la Pedrera. Just abans d'accedir al recinte, podem llegir el poema que Agustí Esclasans dedicà a tots els lluitadors per les llibertats de Catalunya des del 1714.
Catalunya (1714-1936)
Flamegen les fogueres de banderes
damunt l'oneig dels càntics populars,
vol irisat de les civils quimeres,
pompa sublim dels himnes seculars...
Vetllen els màrtirs en la pau profunda
dels cementiris oblidats i morts,
tres vegades difunts en la rotunda
negativa del temps, de tots els ports
el més tancat a les revoltes àgils
de l'esperit animador, letal
refugi gris de les despulles fràgils,
oh solitud del somni funeral!
Vetllen les cendres al fossar dels dies
com una pols que es convertís en llum,
i en la nit van naixent les melodies
de l'esperança que l'amor consum,
de la certesa d'una vida nova
que es va gestant al pit de l'infinit...
Oh catalans: de la terrible prova
salveu-ne sempre l'obstinat neguit!
Del silenci d'estrelles que tortura
la tenebra del seny i de l'espai,
copseu-ne sempre la flameta pura,
la voluntat que no s'acaba mai!...
Flamegen les banderes catalanes
damunt l'atzur immòbil del record;
banderes de la Pàtria, sobiranes
dintre l'orgull del Temps i de la Mort!
Cauen germans, i el cor sent la punyida;
moren amics, i el seny ja no pot més;
oh soldats, esperança dolorida
de Catalunya, fronda de llorers
vinclada sota el vent de la revolta
que branda mil fuets, pluja de fang
damunt els pensaments, oh greu absolta
dels elements, orquestra de la sang...
Floteu, banderes, sobre el nostre viure!
Planeu, estels, pel gran silenci pur!
Crema d'amor, oh Catalunya lliure,
pels camins del turment i del futur!
Altres indrets de Barcelona: