Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La tomba del president Enric Prat de la Riba està construïda amb blocs de pedra de Montjuïc. Està presidida per una gran llosa rectangular amb el seu nom gravat i per una creu també en relleu. A la base hi ha una placa de metall de la Diputació de Barcelona, en la qual hi diu: «Ofrena de cristiana recordança al renovador de la unitat catalana». En qualsevol dels espais adjacents al panteó podem llegir un fragment de La nacionalitat catalana, obra dedicada a defensar la normativització i l'enaltiment de la llengua, el poema que li va dedicar Josep Carner i un fragment d'Última oda a Barcelona, de Lluís Calvo i Jordi Valls, que fa referència a la tomba.
La tasca que les altres llengües podien acomplir reposadament, sense apressar-se, és, doncs, per a nosaltres, de la més extremada urgència. Hem d'aixecar la nostra llengua al nivell de les altres, hem de donar-li totes les perfeccions que necessita per a lluitar i vèncer.
La primera d'aquestes perfeccions, més necessària encara a la nostra llengua que a cap altra perquè està desterrada de l'escola, és la unitat. Hem de donar a la nostra llengua una unitat forta, intensa, viva, que triomfi de la trituració dialectal accentuada en els segles de la nostra decadència, que triomfi de l'absència d'un poder representatiu de tota la raça, que triomfi de les deficiències d'utillatge, d'ensenyament, de patrimoni intel·lectual de la nostra llengua, i de totes les forces de dominació acumulades per la fatalitat històrica en la llengua invasora.
Ha d'acabar aquesta semianarquia de la llengua catalana, en què cada escriptor té una llengua, una gramàtica, una ortografia pròpies. Ja que no ha tingut el català l'evolució normal de les altres llengües llatines, ja que no ha tingut en els segles del Renaixement, ni té encara avui, un Estat que hagi imposat o pogués imposar des de dalt formes úniques definitives, donem-nos-les espontàniament, lliurement, nosaltres mateixos, per aclamació, per patriòtica renúncia de totes les preferències individuals o d'escola; establim-les per unànime plebiscit de tots els catalans.
Per preparar, per fer possible aquest plebiscit, va crear la Diputació de Barcelona l'Institut de la Llengua Catalana, a dins del ja gloriós Institut d'Estudis Catalans. La tasca que té encomanada és molt complexa, afecta tota la vida i l'expansió del nostre idioma; però en primer terme la Diputació va assenyalar-li la missió d'estudiar i votar, amb la intervenció de tots els elements de l'Institut, normes ortogràfiques per a la llengua catalana, a l'entorn de les quals pogués fer-se la convenció, la unitat tan desitjada.
Per primera vegada acompleix avui l'Institut aquesta missió altíssima, unificadora de l'idioma, donant normes ortogràfiques per a escriure la llengua catalana. La nostra resposta, l'actitud de tots els catalans, ha d'ésser, per primera vegada també, deposar preferències personals i conviccions i hàbits i repugnàncies i arguments i discussions, i acceptar resoltament, unànimement, devotament, aquestes normes.
In Memoriam
en la mort d'Enric Prat de la Riba
I
De cara a la muntanya, rebec contra el dolor,
jo sento el vent, on sonen, abans de la tardor,
d'una elegia heroica oboès i timbales.
Tot és el vent, el vent, que sap plorar amb les ales.
II
Oh gran muntanya nua, egregi monument!
Ta nuditat conhorta mon dol secretament.
Oh cim agut, immòbil membrança de la glòria!
L'altura, ensems, és l'ara i l'eina immolatòria.
III
Ve de les valls remotes la blanca processó
de boires. Una massa confosa amb un penó?
Un tàlem dolç que branda amb encensers devora?
Una renglera llarga d'estranya gent que plora?
IV
Oh cim, tota la boira s'ajeu i es va desfent.
Mentre les vides nostres van desfilant migrades,
tu creixes en arbredes, i fonts, i fondalades.
Tu restes. És la boira només qui es torna absent.
Mil llums em somriuen (o el gran periple del Poble Nou, Can Tunis i el Morrot)
I entrem per la llengua de pedra
a la ciutat dels no-vius que ens acull, indiferent.
Mausoleus de cos present, tombes precises
com escuts d'armes medievals,
pura arqueologia decimonònica.
Com va tot senyor Enric, heu estat un bon oficinista?
Només cal un despatx i un rètol lluent
per fer les coses, la resta és accessori.
Austeritat, disciplina i coherència, res més.
Passi-ho bé, president!
Altres indrets de Barcelona: