Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En l'espai que ocupava l'antiga biblioteca que va regir Bartomeu Rosselló-Pòrcel podem llegir un fragment de memòria de Salvador Espriu que recrea com es van conèixer i valoracions sobre la seva amistat i l'ascendència social d'un i altre. Rosselló dirigí la col·lecció de llibres de les Edicions de la Residència d'Estudiants. Se'n publicaren quatre volums, la inaugurà Primer desenllaç (1937), de Joan Vinyoli, seguit de: L'aventura fàcil, de Joan Teixidor i Versions de l'anglès, de Marià Manent. El quart fou Imitació del foc, de Rosselló-Pòrcel, que aparegué pòstumament. També podem llegir l'evocació que fa Gabriel Fuster i Mayans (Palma, 1913-1977), Gafim, del caràcter de l'amic i de l'ambient de la residència.
Aquell jove, aquell resident novell, era En Tomeu Rosselló, àlies "Es Figó". "No ho sé què farem!», vaig dir entre mi mateix, jo que coneixia la manera de pensar i sobretot la mentalitat (perquè pensar, el que es diu pensar, la majoria de residents, tots «señoritos», no pensaven res) dels companys, sobretot dels mallorquins, que eren tots de dretes.
Efectivament, la cosa no va anar molt bé, que diguem. Els mallorquins li deien «Sa Figa», i els forasters (a penes hi havia catalans) «El Bibliotecario», puix que En Tomeu, com a becari de la nostra Diputació, havia de fer el modest, «ajudant a la casa» com una parenta pobra. Almenys així va quedar convengut amb don Miquel Ferrà, director de la residència i bibliotecari aleshores de la Facultat de Medicina i poc després de la Universitat.
A mi, això em va fer un poc d'oï i vaig decidir esser amic d'aquell pobre al·lot que, a més d'estar podrit de matrícules d'honor, tenia la cara plena de granissons i portava ulleres, i no li agradava ni l'esport ni córrer darrere les al·lotes, que en aquella època, tant a Barcelona com a Mallorca, estaven molt fermes. Sembla mentida, però els «empollons» sempre han estat així...! En una paraula, vaig fer el sacrifici...
En Tomeu es va aferrar a mi com a un salvavides. Li feien el buit, i, home cordialíssim, tenia necessitat de parlar en mallorquí amb qualcú [...]
Contràriament al que s'ha escrit, el meu amic era un dels homes més cordials, més expressius i més afectius que he vist mai. Era nerviós i tenia manies amb el menjar i amb la salut. Les dones li feien un poc de por, cosa que no deixava d'esser normal als devuit anys.
Les seves conviccions polítiques eren netament republicanes, lliberals, encara que sentís aleshores una enorme simpatia, una vivíssima curiositat per les experiències soviètiques que un fabulós cinema propagandístic, però boníssim, ens feia —a mi també, naturalment— molt mengívoles.
Altres indrets de Barcelona: