Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest pot ser el lloc més indicat per llegir una carta datada el 1935 que Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913 - el Brull, 1938) adreça a Salvador Espriu, en què, a banda d'enviar-li un poema "Ronda amb fantasmes", li explica que ben aviat tornarà a Barcelona i s'allotjarà a la Residència. Uns fantasmes que havia confessat veure per la casa, tal com es documenta en un text d'Espriu que també proposem de llegir de manera complementària. En la carta també s'evidencia prou com Rosselló valorava l'opinió de l'amic sobre els seus escrits i els títols que havien de portar els seus llibres. Finalment, també podem llegir un fragment de la novel·la Dos amics de vint anys, de Sebastià Alzamora, que recrea el dia que Rosselló mostrà la Residència a Espriu.
Palma 10 Set 35
Estimat Salvador:
Vaig rebre la teva carta. Gràcies per tot el que m'hi dius.
No sóc llarg, avui. És ben probable que ben aviat vagi a Barcelona, per qüestions de l'Extraordinari — que burocràticament està embolicat— i del Rivadeneyra que per cap excusa no em vull deixar arrabassar. Així, doncs, a començaments de la setmana pròxima m'embarcaré. Cal preparar les coses amb temps. A més, vull acomiadar-me de Barcelona (Barcelona sou tu i uns pocs més) Per això m'hi estaré una dotzena o quinzena de dies ja que fins a 1 d'Octubre no tinc l'obligació (noi, les peles!) d'ésser a Madrid.
No sé quan acabaràs tu les vacances o, si el mot no t'agrada, la teva estada a Viladrau. Un dia o dos si que estic segur que baixaràs i me'ls concediràs. Hem de parlar de temes diversos i et faré fer dos o tres discursos de seny i aconsellament. Després — sempre egoista, ocupant-me de mi— parlarem del meu llibre (he escrit alguna cosa més) que ja està ben sencer i enllestit, amb títol i tot
FIRA ENCESA
que ja em diràs si t'agrada. Trio aquest nom perquè la varietat de coses que el llibre porta a dins el converteix en una fira autèntica, il·luminada de colorins com els barracots, a l'hivern, a les sis de la tarda. No continuo perquè aquesta explicació em surt més aviat pedacera.
Després parlarem (i llegirem i em corregiràs l'estil) del De Signis cicerònic. També d'això em donaràs lliçó.
Un sonet que he escrit fa poc:
Ronda amb fantasmes
Les filles del silenci remot i vigilant
em porten sempre a la perversa llunyania,
saben el meu espant, el meu instant d'espant,
d'isolament, malenconia i agonia.
Oh ciutat dels temors! Entre les avingudes
estèrils —arbres lívids de la tardor!— viuré
l'hora impura de les aspres angúnies mudes
amb la por de morir tot sol en el carrer.
Terror entre les sales buides, quan veig el llit
amb el mort, viu entre els llençols, i serenades
a la plaça, i renou de ganivets, enfora;
més terrible per tantes coses endevinades
durant la fuga, per les fosques, allà on plora
l'esquelet mossegat pels gossos de la nit.
Abans de presentar-lo (també l'he acabat) vull passar-lo per la teva censura i sé que tu ets amable per això i per més i remarco que això és molt. Diable!
També, si vols, parlarem del sonet en qüestió i sempre l'explicaré millor a manotades que amb una quartilla morta, blanca.
Després dedicarem un dia sencer a parlar de tu i un altre a parlar de l'Amàlia i un altre a retallar els que ja estan tan retallats que no sé per on començar a aficar estisora. Bé, noi, entesos, em penso.
Això sí: Escriu-me i confirma'm aquests extrems encara que no sigui més que amb dues lletres. Jo aniré probablement a la Resi i partiria dilluns o dimarts. T'estima, T.
Ah! Sembla que les oposicions al pot! Millor!
En Tomeu volia ensenyar-me l'edifici de la Residència, que jo no coneixia i que certament valia la pena. En aquella època jo ja vivia al pis del carrer Diputació de Barcelona que el pare va adquirir perquè el meu germà Josep i jo tinguéssim un lloc on acomodar-nos mentre cursàvem els estudis. La Residència d'Estudiants no es trobava gaire lluny de casa nostra: concretament al recinte de l'Escola Industrial, al qual s'accedia per la intersecció entre els carrers Urgell i Rosselló. A en Tomeu li agradava fer la broma que, evidentment, el nom d'aquest carrer no era cap casualitat.
La seu de la Residència d'Estudiants era, i deu ser encara, un espai francament agradable, un immoble modernista amb un aire de college anglosaxó que, per descomptat, en Tomeu mistificava tant com podia. Solia explicar a qui volia escoltar–lo que, a les hores petites de la matinada, era fàcil sentir, pels corredors i les galeries de la Residència, passes i murmuris sense origen ni explicació possible. «Fantasmes», afegia amb veu misteriosa, «les projeccions espectrals de vells homes de lletres i de ciència que, des del més enllà, cerquen encara algun llibre que troben a faltar a l'altre barri». I, quan havia aconseguit de crear l'atmosfera tensa i enigmàtica que s'havia proposat, saltava de sobte amb un «bu!», que causava l'ensurt d'alguna de les noies presents. Les facècies, les inevitables i enyorades facècies d'en Tomeu.
Altres indrets de Barcelona: