Temple de la Sagrada Família. Cripta (Sagrada Família)

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.403566, 2.173938

Gaudí va comprendre que mai veuria acabada la seva obra i que existia la possibilitat que, a la seva mort, el projecte es retallés per manca de finançament o interès. Pensava que si construïa la nau central (dins la qual consagrar l'església) per després ampliar progressivament al seu voltant amb les torres, l'absis i les façanes, el projecte es podria alterar o aturar un cop obtinguda la seva funció de culte. Per aquest motiu, decidí aixecar fins a la seva màxima alçada una part prou significativa de les parts més exteriors i menys funcionals del temple. D'aquesta forma, evitava un escapçament de l'alçada prevista; les parts construïdes eren inútils sense acabar totalment el temple i, el més important, deixava una mostra prou significativa del seu personal estil constructiu que servís de guia quan ell faltés. Antoni Gaudí fou sepultat a la cripta, a la capella de la Mare de Déu del Carme, el 12 de juny de 1926.

A la cripta, s'hi accedeix per una escala a la part esquerra de l'absis. Consta de planta circular d'estil neogòtic de 40 x 30 metres, amb volta nervada, amb la clau de volta principal representant l'Anunciació, de l'escultor Joan Flotats i Llucià, i un deambulatori; les set capelles estan dedicades a la Immaculada, el Sagrat Cor de Jesús i a familiars de Jesús, amb la de sant Josep al centre. La talla en fusta de la imatge de Sant Josep és de Maximí Sala Sánchez i va ser policromada pel pintor Guixà.

Enfrontades hi ha cinc capelles més, la central és l'altar major, amb un relleu de la Sagrada Família de l'escultor Josep Llimona; als seus costats hi ha la de la Mare de Déu de Montserrat, la de Crist crucificat de l'escultor Carles Mani i Roig i que conté la sepultura de Josep Maria Bocabella, la de Jesucrist i la de la Nostra Senyora del Carme amb la sepultura d'Antoni Gaudí. La cripta està circumdada per un mosaic romà on estan representats la vinya i el blat, símbols de l'eucaristia, obra del mosaïcista Mario Maragliano.

Situats davant la tomba de Gaudí podem llegir l'elogi de la persona i l'artista que en féu Joan Maragall, que queda contrapuntat per l'opinió sobre els dos personatges de Josep Pijoan(Barcelona, 1880-Lausana, 1963); l'auca que li dedicà Josep Carner (Barcelona, 1884-Brusel·les, 1970), el record de Joaquim Renart del dia de l'enterrament i una glossa simbòlica del lloc a càrrec d'Armand Puig.