Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La nau central té una amplada de 80 metres, 30 la nau central i 7,5 cada una de les laterals. La longitud total és de 80 metres i l'alçada màxima sota el cimbori és de 65 metres. És d'estructura arborescent en la qual els pilars són inclinats i es descomponen en forma de branques i fulles. El tronc de la columna interior és geomètric i s'aconsegueix per interseccions successives de polígons estelats. El capitell té la forma d'un gran nus ligni, d'on surten les columnes més primes que formen les branques. Les columnes que corresponen al transsepte i a l'absis són fetes de pòrfir, un material procedent de l'Iran, considerat més resistent.
Les columnes de l'interior tenen variada simbologia: les quatre del creuer són dedicades als evangelistes, les dotze que envolten el creuer als apòstols (Sant Pere i Sant Pau al costat de l'altar), i la resta als bisbats continuadors de l'obra apostòlica: els de Catalunya (Barcelona,Tarragona, Lleida, Girona, Vic, Urgell, Solsona, Tortosa i Perpinyà) en el creuer, de la resta d'Espanya (Mallorca, València, Saragossa, Granada, Burgos, Sevilla, Valladolid, Toledo i Santiago) a la nau central i a les laterals els cinc continents; cada columna porta els Sants patrons de cada diòcesi.
L'any 2010 es va acabar de cobrir l'interior del temple, fet que va permetre la seva consagració pel papa Benet XVI el dia 7 de novembre. Situats en qualsevol punt de la nau central podem llegir una nota de dietari de Joaquim Renart que descriu la comitiva fúnebre de l'enterrament de Gaudí d'ençà que surt de la catedral fins que arriba al temple a mig construir i la descripció simbòlica que del temple, en fa Armand Puig.
Sortits de la catedral, ha continuat l'enterrament. Portal de l'Àngel amunt, l'enorme seguici tornava a créixer fins a regularitzar-se en entrar al carrer de Casp. Poble i clerecia cantaven els cants de ritual. En passar davant la residència dels Jesuïtes, les campanes han giravoltat tocant per a en Gaudí. A la casa d'en Calvet, que construí l'arquitecte que plorem, un crespó negre pujava del portal en senyal de dol.
La policia feia paret al seguici. La seva presència molestava, perquè tothom se sentia mes pacífic que mai. Si aquest era precisament l'esperit de l'enterrament! La tarda queia, les cases tenien els cimells daurats del Sol de posta. Tota l'amplada del passeig de Sant Joan anava de gom a gom, mentre al convent de les Saleses també tocaven a morts. Prompte seríem a la barriada de la Sagrada Família. La humil barriada estava de dol i ho demostrava amb els balcons curulls de gent, les draperies negres que penjaven i les botigues totes tancades. Una volta més les classes humils donaven la gran lliçó i avui era una lliçó que ens emocionava a tots i ens nuava les goles. De lluny, vèiem les teieres del Temple de la Sagrada Família enceses, Cel amunt les flames cremant per la glòria de l'arquitecte creador. Cal trobar-se en aquell marc per a capir-ne tota la seva majestuositat.
La Tina, amb altres amiguetes, era a la barriada del Poblet veient passar el seguici. Quan ens hem vist, han seguit amb nosaltres empeses per l'afany de poder entrar dins el clos del Temple i veure finar l'enterrament. Un espectacle emocionant! El taüt damunt una taula drapada reposa en el lloc del futur presbiteri. L'hora és única i el moment també. Els capellans canten i canta també un respons l'Orfeó Català, mogut pel nervi del mestre Millet. Com descriure'l aquell moment? Els ocells xisclen, els coloms volen entremig d'aquelles pedres que el geni bastia i, allà al cim del campanar, la campana d'en Gaudí tocava cada minut. Aquella campana que tocava pel genial arquitecte que creà el Temple, tocava també el cor de molta gent. Més d'un obrer ens ha dit que aquell toc pausat de la campana l'havia fet plorar.
L'interior de la basílica de la Sagrada Família és «com un bosc», amb uns «arbres colossals», que són les columnes, les quals pugen helicoïdalment com fa el més humil dels llorers o de les palmeres. Els «arbres» es bifurquen en branques i culminen en un sostre florit, caracteritzat per la ufanor i per la calidesa d'una llum difusa. Doncs bé, les voltes són «les fulles del gran arbre que aplegarà el poble per alabar Déu». Segons Gaudí, doncs, el poble de Déu és el referent fonamental de la nau de la basílica, l'àmbit de la il·luminació i, per tant, l'espai per on discorre la «via de l'Església». No som pas lluny de la constitució Lumen Gentium del Concili Vaticà II, en la qual, després de parlar del misteri de l'Església, hom fixa l'atenció en l'Església com a poble de Déu.
La nau de la Sagrada Família es caracteritza per l'harmonia hel·lènica entre l'arbrat (les columnes) i les fulles (les voltes). L'articulació del conjunt és possible perquè hi ha un bosc de columnes que roben les càrregues de les voltes i de les cobertes exteriors. Es dibuixa, doncs, un trenat en el qual les columnes són un element constructiu absolutament necessari, atès que la basílica no té contraforts ni crosses ni arcbotants de cap mena. Més encara, les columnes, de gran robustesa, es troben lleugerament inclinades, per tal de complir la seva funció: són altes però no alteroses, i s'adeqüen flexiblement a la càrrega que els arriba. En la simbòlica de Gaudí, les trenta-sis columnes de la nau de la Sagrada Família tenen un nom d'evangeli/evangelista (4), d'apòstol (12) o bé de diòcesi (amb el lloc preferent donat a les diòcesis catalanes) (20).
Altres indrets de Barcelona: