Campanars de la Sagrada Família (Sagrada Família)

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.403763, 2.174014

A la mort de Gaudí es va fer càrrec de les obres el seu ajudant Domènec Sugrañes i Gras, durant els anys 1926-1936, el qual va acabar les tres torres que faltaven en la façana del Naixement. El juliol de 1936, grups anticlericals van incendiar el temple i van destruir bona part del taller en el qual Gaudí havia treballat, i on estaven els seus esbossos, maquetes i models. A causa d'això i per la particular manera de treballar de Gaudí, no van quedar plànols ni directrius sobre com havia d'acabar-se el temple. Per això, quan al 1944 es va reprendre la construcció de la Sagrada Família, va haver de definir-se en primer lloc com havia de procedir-se per edificar el temple de la forma més fidel a les idees de Gaudí.

L'any 1954 es van reprendre les obres, en què van participar, entre altres arquitectes, Isidre Puig i Boada i Lluís Bonet i Garí, els quals, a la mort de Quintana l'any 1966, continuaren en la direcció de l'obra fins a l'any 1981, en què prengué el relleu Francesc Cardoner i Blanch. La data de finalització de les obres, seguint el ritme actual, es compte que serà el 2026. El temple va ser dedicat al culte i declarat basílica menor el 7 de novembre de 2010 pel papa Benet XVI.

El projecte preveia la construcció de dotze campanars (un per cada apòstol), quatre més per als evangelistes, un de dedicat a la Mare de Déu i el més important, de 170 metres d'alçada, coronat amb la típica creu de quatre braços, característica de l'estil de Gaudí, símbol de Jesucrist. Situats en el pont que uneix  dos dels campanars de la façana del Naixement podem llegir els poemes que els dedicaren Felip Graugés (L'Estany, 1889- Barcelona, 1973) i David Jou, amb estètiques i estils prou diferents, i la glossa que en fa Armand Puig.