Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquests jardins van ser creats, a la dècada dels anys noranta, a l'illa de l'Eixample que es troba entre els carrers d'Entença i Rocafort. S'hi pot accedir pel número 62 del primer carrer i pel número 97 del segon. Hi podem llegir el retrat que del periodista i escriptor va fer Tomàs Roig i Llop i dos textos de Sebastià Gasch que descriuen l'ambient noctàmbul de diferents èpoques de Barcelona. En el segon, especialment, fa la radiografia de com la van veure diversos escriptors francesos que se'n van servir per als seus escrits.
La nit ciutadana és canviant, molt més que en el dia. Cada època té les seves nits. Aquestes són molt sensibles a la moda. En dotze mesos canvia totalment el panorama nocturn de Barcelona. I aquests canvis s'operen sobretot en les nits estiuenques. Sempronio ha tractat aquest tema amb la seva proverbial penetració i al car periodista recorreré una vegada més. Així, doncs, els següents comentaris deuen a l'Artís les seves dades essencials.
A l'hivern es pot dir que la ciutat no surt a les nits. El més que es fa es arrecerar-se en determinats locals, d'una clientela fixa composta d'iniciats. Per contra, quan la calor aclapara, tota la ciutat es tira al carrer. De Montjuïc al Tibidabo, de la plaça d'Espanya a la de Tetuan, una immensa verbena estremeix l'urbs. Ja hem parlat de les terrasses de les Rambles, de les de Calvo Sotelo, de les de la Rambla de Catalunya... No obstant, cada any canvia la fesomia d'aquests centres de noctambulisme. Avui sembla un somni, un producte de la imaginació, aquella Diagonal dels anys quaranta —ja n'hem parlat també—, on coincidien grans jardins amb atraccions i orquestres de categoria internacional: La Rosaleda, El Cortijo, Monterrey... Ara, en canvi, aquesta part de la gran avinguda no té mes bri d'animació que el que li dona un democràtic canòdrom.
Els devots de la diversió estrepitosa i a gran escala han canviat d'escenari. Detesten la ciutat i es desfoguen a la Costa Brava, particularment a Platja d'Aro, que està resultant una mena de Babilònia. La ciutat queda per als discrets, per a aquells el mal dels quals no vol soroll.
Gras i pàl·lid, sensació de burgès, no essent-ho. Galtes d'una flonjor agrisada, gris de Santiago Rusiñol.
Tímid, bondadosament sensible, quequeja una mica, endut pels nervis «interiors». Correctíssim, incapaç d'ofendre un mosquit.
Arxiu vivent de records d'escenaris i artistes barcelonins d'abans del 36, els fa reviure, agudament, dins d'un nimbe romàntic, tenyit d'humaníssima melangia.
La Barcelona dels anys vint i trenta, la Barcelona d'entre les dues guerres, no parava de sorprendre'ns. La mar i Barcelona, heus ací els dos espectacles del món que es renovellaven més. Mai una onada no és igual a la precedent, i en els carrers de Barcelona, abundants en noies adorables, en personatges curiosos, en escenes pintoresques, la mirada no arribava mai a cansar-se.
Aquesta diversitat de cada minut, però, aquesta facultat calidoscòpica dels més petits racons de places i carrers, aquesta mena de perfum d'aventura que flotava sobre les Rambles i els seus encontorns, aquest gran renovellament perpetu de Barcelona, on bastava passejar-se per omplir una existència entera, i aquest temperament de fènix d'una ciutat industrial que cada vespre desapareixia, morta de fatiga, en el silenci i en l'ombra, i que tots els matins sorgia del seu son, jove, palpitant, imprevista, tot això, l'activitat frenètica d'una ciutat lliurada intensament al treball, no era més que fotesa i bagatel·la al costat de la mutació insigne que Barcelona sofria a les nits.
Barcelona, de cop i volta, es metamorfosava. Com l'aigua surt de terra amb impetuositat, formant brolls agitats, sortien dels seus amagatalls els éssers de la nit, els éssers que vivien en la nit, els éssers marcats per la nit. Per això es movien en un univers equidistant del somni i de la realitat. Per això eren poetes. Poetes del clar de lluna. Una mena de fantasmes destinats a commoure una realitat construïda per la imaginació.
La Barcelona nocturna era famosa arreu arreu. Va fer córrer pertot rius de tinta i va motivar la despesa de tones de paper. Principalment a França, entre els literats àvids d'emocions fortes i de pintoresc acolorit amb anilines.
Paul Morand és un dels escriptors francesos que ha dit més nicieses sobre Barcelona. El capítol titulat «La nuit catalane», del seu llibre Ouvert la nuit, està impregnat de prejudicis i de fantasia delirant. Francis Carco, en canvi, és un dels qui n'han dit coses més exactes. Els dos capítols de Printemps d'Espagne que dedica a la nostra ciutat eren una descripció variada i animada plena de color i de pintoresc, i sobretot molt objectiva. No s'apartava gairebé mai de la realitat.
Morand no va veure Barcelona. Carco fou el qui la va veure millor. Pierre Mac Orland fou el qui en va parlar més. Detall curiós: el leitmotiv de tots els seus escrits sobre Barcelona és el carrer del Cid, no així, estrictament, com figurava en el rètol de l'ex-famós carreró, sinó amb l'afegitó de Campeador. «La rué du Cid Campeador», veritable obsessió, apareix en tots els seus textos barcelonins, en els seus llibres Rues secretes, Filles d'amour et ports d'Europe, La tradition de minuit, La bandera...
Voldria tenir més espai per a ocupar-me de La petite Infante de Castille, d'Henry de Montherlant, que passa a Barcelona i que comença així: «Barcelona és una ciutat de 600.000 habitants i només té un orinador públic». Però no puc. Aquest pròleg s'allargaria indefinidament. I resumeixo: Kessel deia que coneixia la nostra ciutat molt malament: els cafès-concerts i el barrio chino. Res més. Això el defineix a ell i defineix els seus col·legues. Per a molts escriptors francesos, en efecte, Barcelona era el districte cinquè. I per a Mac Orlan, el carrer del Cid.
Anys enrere jo em vaig passejar molt per aquells carrers. El meu gust de la via pública ja data de molts anys, i jo era un fervorós enamorat de les olors de Barcelona, dels seus colors, del seu moviment. I de les meves excursions pel districte cinquè, fins en parlaven els diaris.
Altres indrets de Barcelona: