Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Teatre Líric, també conegut com a Teatre Líric-Sala Beethoven, ocupava el xamfrà del carrer Mallorca amb Pau Claris, banda de mar, amb entrada per Mallorca i limitant amb el Passeig de Gràcia i va ser inaugurat el 1881 i tancà portes el 1900. El construí el financer Evarist Arnús sobre els terrenys que abans havia ocupat el Teatre dels Camps Elisis amb uns espaioses i populars jardins on els cors fundats per Anselm Maria Clavé van conèixer els primers triomfs de masses. Situats el passatge on tindrem menys contaminació acústica podem llegir el passatge de La fabricanta de Dolors Monserdà (Barcelona,1845-1919) que s'ambienta en els primitius Jardins d'Euterpe i la descripció dels denominats Camps Eliseus posteriors que en féu Francesc Gras i Elias (Reus, 1850-Barcelona, 1912).
En l'espai dels terrenos que avui ocupen, a l'esquerra del passeig de Gracia, les cases situades entre els carrers de València i de Mallorca, per l'estiu de 1860 hi havia instal·lats los jardins de l'Euterpe, a on los coros d'en Clavé, després d'haver fet sa aparició com a humil estudiantina en lo carnestoltes de 1847, se trobaven al ple d'aquell esclat de gloriosos èxits que fonamentaren, a mitjans del passat segle, la regeneració artística-musical de Catalunya.
Sens donar-se compte de lo que sentia, però fruint l'encís d'aquella novetat, la gent treballadora invadia els balls corejats que en dit local s'hi donaven les tardes i vespres dels dies festius; mentres que les classes acomodades, malgrat un cert recel o sorpresa, que no sabien acabar de definir, envers aquell fadrí torner que, sense mestres ni estudis de cap mena, havia realisat la grandiosa obra de posar les magnificències de l'art a l'alcanç del poble, captivats per la força sobrehumana de tot lo que porta en si la creadora flama del geni, concorrien assíduament als concerts que es donaven tots los dijous de vuit a dotze de la nit i en los dematins d'algunes festivitats com la de Sant Joan, Sant Pere, Assumpció i altres per l'estil.
A pesar dels pocs recursos pecuniaris de què podia disposar un aplec d'obrers, l'artística intuïció d'en Clavé va sapiguer treure un extraordinari partit del lloc a on se donaven les audicions. Era aquest un grandiós jardí en lo que, avançant per entremig de bonics caminals d'acàcies, s'hi trobava el cafè i un petit edifici destinat a l'administració; i, envers la part dreta, una hermosa extensió de frondoses arbredes que en les nits de festa apareixien il·luminades amb centenars de gotets de tots colors. Escampades en aquell espai i resseguides per la mateixa encesa, s'hi aixecaven dues construccions en forma de casetes suïsses i una bonica glorieta de canyes per la que s'hi enfilaven gessamins i lligaboscos, i en quin centre s'hi destacava l'estàtua de la deessa Euterpe, obra del llavors desconegut i després celebrat escultor en Jeroni Sunyol. Enclavada quasi al mig d'aquesta part de jardins, hi havia la grandiosa plaça de concerts, la que, profusament il·luminada per aparells de gas i coberta per una immensa vela rodejada d'arcades construïdes amb encanyissats pintats de verd, de les que en penjaven, a estil de llànties, petites cistelles plenes de flors, produïa un conjunt que, amb tot i el major acopi d'elements de tota classe amb què des d'aquella època ha comptat Barcelona, no se n'ha tornat a veure cap altre. Al fons d'aquesta gran àrea, seguint la línia del círcol, s'hi aixecava el tablado de fusta d'uns quinze metres de llarg per tres d'ample, a on, col·locats de peu dret davant de l'orquestra, lo coro, compost d'una cinquantena d'obrers quina física aspresa contrastava amb lo foc de la idealitat que es reflexava en sos ulls, confonent ses veus en una sola vibració, entonava amb sorprendent ajust —ja que tal volta no arribaven a mitja dotzena els que sabien de nota— aquell enfilall d'inspirades composicions musicals que, trencant l'amanerament de motllos forasters, vestides amb les gales d'una admirable originalitat, penetraven dretament al cor; perquè cantaven les típiques belleses de la terra catalana i els bèl·lics heroismes dels seus fills; perquè en la dolcesa de ses notes hi vibrava el sentiment dels nostres oblidats cants populars; perquè, sens que ningú se'n donés compte, per entremig d'aquell ambient de veritable emoció artística hi resplendia l'aubada del nostre gloriós renaixement...
Els grans triomfs en Clavé va tenir-los en els Camps Eliseus, dels quals pot dir-se que era empresari. Eren els jardins més bonics i poètics que ha tingut Barcelona. Estaven situats en el Passeig de Gràcia, pujant a mà dreta, en el lloc que ocupa molts anys després el Teatre Líric.
En aquells Camps Eliseus, que tenien ben merescut aquest nom, hi havien fresques salzeredes, un teatre espaiós, un saló circular on ballaven les nostres boniques menestrales amb els seus promesos; unes muntanyes russes, una casa suïssa, un cafè, fonts i artístiques estàtues. Amb raó en podien estar joiosos els barcelonins.
Quan la reina Isabel II, acompanyada del seu marit i dels seus fills, va assistir a un concert que es donava en aquells jardins, il·luminats a la veneciana, va quedar sorpresa: la família reial va creure's transportada al país de les fades.
En aquell poètic lloc en Clavé, el 17 de setembre de 1860, donà el seu primer festival. Va ser una festa nova, hermosa, com mai se n'havia donat cap a Espanya. En ella hi van prendre part 200 coristes i 150 professors de música. El públic no es cansava d'aplaudir, i en Clavé estava orgullós i satisfet del seu resultat.
Altres indrets de Barcelona: