Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El pati interior de la Pedrera està presidit per un bust dedicat a Antoni Gaudí, al seu davant podem llegir el sonet que li dedicà Josep Carner i una prosa escrita el novembre de 1944, de Joan Brossa que simula un diàleg de caient surrealista amb Hans Cristhian Andersen.
En Gaudí
Oh el sol, i com li posa la cara falaguera!,
com penetra en sos ulls la delícia del blau!
Sos llavis són afables, i per la barba suau
ell té l'argent finíssim i august de l'olivera.
Del goig de tant crear sa veu és riolera.
Damunt d'una boirada qui pal·lideix i cau
ell ha evocat la joia de la claror primera
i ha alçat la pols daurada que en tota cosa jau.
És un cim, dominant les estèrils planures,
on ja arriba la llum de les glòries futures;
ell és una magnífica senyal de promissió.
I son braç, per damunt de les gents catalanes,
enlaira immensament les portes sobiranes
de la vida, la mort i la resurrecció.
Pedrís de Gaudí
Ha caigut una ampolla. Al carrer no hi ha prou fanals. Als coloms disposats a emprendre el vol, no els ha de mancar recompensa, tanta és la foscor que hi ha. Els llamps que apareixen a l'horitzó de tant en tant provenen de núvols que avancen, avancen. Des d'ahir a la nit que plou. El terra, cent capes hi hagi, tot és un bassal on xipollegen oques com lluernes. Al girant d'un carreró humit, impregnat de perfums, Hans Christian Andersen em fa senyes amb el barret i el paraigua. M'hi apropo.
—Per a escriure bé —comença— cal tenir el cos en posició perpendicular al seient, sense recolzar-lo al cantell de la taula i sempre descansant damunt el braç esquerre. El cap, constantment alçat. El pit, dret, i les cames, en posició obliqua. La ploma ha d'ésser aguantada amb els tres dits primers de la mà dreta, de manera que l'índex s'adapti amb naturalitat al llarg del portaploma...
Em venien ganes d'interrompre'l i relatar-li que els castells medievals eren construccions inexpugnables. Que, els fossats, els franquejaven amb l'ajut de ponts llevadissos que només eren aixecats al capvespre. Que, a la cresta dels atrinxeraments, hi posen sacs de sorra. Que, si l'enemic s'apropa, cal detenir-lo, que, si s'amaga, cal batre'l darrera tota mena d'obstacles.
Però Andersen havia canviat oportunament de conversa i m'explicava les meravelles de l'ull humà per tal com havia començat a apuntar el dia.
Altres indrets de Barcelona: