Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», va ser un encàrrec a Antoni Gaudí de l'empresari Pere Milà i Camps i de la seva dona Roser Segimon i Artells, natural de Reus i vídua de l'acabalat indià, Josep Guardiola i Grau. Va ser molt polèmica a causa de les agosarades formes ondulades de la façana de pedra i els ferros forjats retorts que en decoren les balconades i finestres, dissenyats en gran part per Josep Maria Jujol, qui també va projectar alguns dels cels rasos de guix. Arquitectònicament està considerada una obra innovadora en comptar amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de càrrega. De la mateixa manera, la façana –totalment en pedra– és autoportant, és a dir, sense haver de suportar càrregues de les plantes. Un altre element innovador va ser la construcció del garatge soterrat. L'any 1984, la Pedrera fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Aquest edifici, la darrera obra civil dissenyada per Gaudí, construït entre el 1906 i 1912, ha estat centre d'interès d'escriptors i artistes al llarg del segle XX: André Breton, Joan Brossa, Josep Carner, Juan Eduardo Cirlot, Jean Cocteau, Jean Giono, Le Corbusier i Evelyn Waugh. Situats davant la façana podem llegir unes reflexions de Josep Maria Subirachs sobre les característiques de la façana i un poema que David Jou va dedicar a glosar la casa.
Quan admirem els ferros de la Pedrera podem veure-hi els Gargallo i Juli González posteriors. A les concavitats i convexitats de la façana ja hi ha l'Henry Moore que apareix cap als anys quaranta. En les formes on dominen els paraboloides hiperbòlics, el record de Gabo i Pevsner es fa present. [...]
Gaudí, representant genial d'un moment històric, té la qualitat dels grans creadors: la intemporalitat, ja que si per un costat en fa pensar en una nova Edat Mitjana, també, com la Pedrera, ens suggereix una prehistòria inventada, mítica.
IV La Pedrera
No és foc, ni mar, ni vent, però ondula com si ho fos,
flameja, flamareja, tempesteja:
el foc, la mar i el vent l'han feta així,
entre desafiant i submarina,
com esculpida per l'erosió,
com agitada per una passió
d'aigua remoguda per les ales de l'arcàngel:
«Ave, gratia plena»
proclama la pedra a les baranes del terrat,
i tota la façana sembla sacsejada des de dalt
per una forca immensa i invisible.
I la pedra sembla dir «que sigui així,
que sigui en mi segons la seva voluntat»,
i es deixa agitar com un paper, una lona o un decorat
i llueix arrel celeste en la glòria del terrat
com si baixés d'un cel tan ric de si
que sota seu tot fos esplendor pura d'existir.
Altres indrets de Barcelona: