Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Museu Deu del Vendrell té en el seu fons artístic una col·lecció de 25 peces de bronze que formen part del famós "Bestiari", de Josep Granyer, un conjunt de representacions d'animals humanitzats que il·lustraren poemes de Pere Quart o Josep Carner. Situats davant del toro que es troba en la cruïlla de rambla de Catalunya amb la Granvia podem llegir el poema que Pere Quart (Barcelona, 1899-1986) dedicà al toro.
Les Evolucions (Fragment)
Avui em passejava per la part alta de la Rambla de Catalunya. Aquesta Rambla és un dels carrers més agradables de Barcelona, sobretot a la primavera, quan els til·lers són florits. M'hi passejava amb el nas enlaire mirant el borrissol dels arbres a punt de florir, i heus aquí que de sobte he vist un rètol posat sobre el balcó del segon pis d'una casa. El rètol posava "Residència".
Davant de la paraula, la memòria em portà algunes coses a primer terme i no em costà gens de precisar que en aquell mateix pis, anys enrere, hi existí una casa de dispeses de la taula de la qual vaig ésser un gris comensal en el meu primer any d'estudis a Barcelona. Una casa de dispeses absolutament corrent, totalment anònima, sense rètol al carrer. Més tard, en els primers mesos de 1918, la casa canvià una primera vegada de nom i s'anomenà Pensió, per influència francesa, perquè França i els seus aliats acabaven de rematar victoriosament la guerra. Pensió fa francès. Ara s'ha produït un altre canvi. El que fou primer casa de dispeses i després pensió, ara apareix a la curiositat dels vianants amb el títol flamant de Residència.
A mesura que vaig acostar-me al portal vaig constatar que la casa, almenys externament, no havia canviat gens. En traspassar-lo, em pujà al paladar, de les profunditats de l'oblit, un regust de mongetes verdes amb fils i patates bullides barrejat amb el del lluç arrebossat i fregit—aquest lluç que es mossega la cua i que les persones imaginatives anomenen de palangre per una pura il·lusió de l'esperit. Jo sóc un admirador entusiasta de la imaginació dels homes i de les dones i de la facilitat que tenen posant noms altisonants i de qualitat sempre ascendent a les seves coses. Però, en definitiva, el que no canvia mai quan s'ha provat és el regust que deixen en les cases de dispeses barcelonines les mongetes verdes amb fils i les patates i el lluç fregit.
Non, non,
vine son!
Dorm petit, la mare et bressa,
cal que creixis ben de pressa;
fes-te fort
per la mort!
¿Seràs brau
o de pau?
¿Seràs carn d'escorxador
o màrtir nacional?
Tant se val!
Per un bou
tot és prou.
Ara els somnis, vedelló.
Non, non,
vine son!
Altres indrets de Barcelona: