Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A la dècada dels anys vuitanta del segle passat, per tal d'honorar la memòria del qui fou el primer president de la Generalitat restaurada, Francesc Macià, es va convocar un concurs resolt en votació popular i que va ser guanyat per un polèmic projecte que incorporava uns feixos de raig làser i que, finalment, va ser desestimat. Al cap d'un temps, la Generalitat va encarregar directament un nou projecte a l'escultor Josep M. Subirachs, que es va inaugurar l'any 1991. El monument està fet amb pedra de travertí i concebut com una escala invertida recolzada sobre una peanya troncopiramidal. Vol simbolitzar la projecció de Catalunya cap al futur, ben ancorada en les seves arrels. Als peus del conjunt hi ha un bust en bronze del president Macià. Quan serem situats al davant, podem llegir diferents textos que enalteixen la seva memòria. El primer, el poema de Bonaventura Gassol (la Selva del Camp, 1893 – Barcelona, 1980), que de l'exili estant recorda els detalls del traspàs del president la nit de Nadal del 1933. Podem seguir amb un fragment de l'oda que Agustí Esclasans (Barcelona, 1895-1967) li dedicà arran de la mort i, finalment, la cançó escrita per Josep Maria Andreu (Barcelona, 1920-2014) i que va ser enregistrada per Núria Feliu.
A Francesc Macià
Aquesta nit, lluny de la llar paterna,
sense la mar, ni els fills, ni un trist bressol,
té una claror de mort que m'enlluerna
i no voldria que em deixessis sol.
He passat tants Nadals al teu devora
que un de més sense tu em faria por.
Tants tanys de mi com he perdut alhora
i amb tu al costat em torno a sentir jo.
Que si, un Nadal, la meva mà un xic balba
gosà tancar, esborronada, els teus ulls,
a teva em mostra el camí sense esculls,
obrint els meus al primer raig de l'alba
que esquinça el cel com un punyal gebrat
i encén al llavi un crit de llibertat.
En la mort del president Macià (fragment)
Adéu, President! El matí de Nadal era tètric
com mai, sota el vel del cel gris. Dolçament, tu mories
damunt el llit blanc, testa blanca, puresa senyora,
subtil cavaller de la gran pulcritud impol·luta.
Ploraven les gents a l'entorn del Palau, i planaven
les onze cruels batallades, sanglots en fugida
del vell campanar de la Seu, entre l'aire i la boira
i el fred del desembre fatal. L'esperit del silenci
sentia la folla fiblada, de carn que s'esquinça,
de vincle que es trenca, de força que es fon com un núvol.
Adéu, President! Una pompa de flames revoltes,
flotar de banderes en iris, ardent homenatge,
s'abat a mig pal en record de la gran augustesa
de l'ànima clara que fuig per les voltes supremes
dels amples espais sense fi. La República lliure
recull el teu cos, President, i en les pires heroiques
en fa sacrifici sublim, d'una pàtria més alta
captant la difícil comesa. Les joves corrues
et reten l'honor més excels. Vés en pau. Nit endintre
nosaltres passem. Tot és res. Catalunya és eterna.
L'Avi
Un dia el nostre poble
va veure sorgir un home
que ens va tornar l'orgull
de dir-nos catalans.
Ben lluny d'aquell setembre,
que fou la nostra posta,
l'abril que ens va dur
omplia els nostres cants.
Figura de l'Avi,
jo et veig temps enllà.
El somriure als llavis
i el mirar tan clar.
Aquella mirada
amb la veritat
la pàtria estimada
i la llibertat.
Figura senyera
que va presidir
la nostra manera
i el nostre camí.
Amb tu vingué un dia,
claror i aire fresc.
El poble et volia
gran Avi Francesc.
Un dia de desembre
que havia de ser festa,
un dia de Nadal,
un dia assenyalat,
va ser jorn de tristesa.
La teva blanca testa
va reposar del tot.
Honor al que lluità!
Figura de l'Avi,
jo et veig temps enllà.
El somriure als llavis
i el mirar tan clar.
Amb tu vingué un dia,
claror i aire fresc.
El poble et volia
gran Avi Francesc.
Avui, els hereus joves
no volen veure morta
la flor de la llibertat
que ens van arrabassar.
I tu, des d'on ens miris,
veuràs renéixer, forta,
la lliure voluntat
del poble català.
Figura de l'Avi,
jo et veig temps enllà.
El somriure als llavis
i el mirar tan clar.
Amb tu vingué un dia,
claror i aire fresc.
El poble et volia
gran Avi Francesc.
Altres indrets de Barcelona: