Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La primera etapa d'urbanització de la plaça de Catalunya (dues grans vies en forma d'aspa i una plaça circular al punt d'intersecció) s'inicià el 1902. La segona etapa es va dur a terme amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929: el projecte inicial de Puig i Cadafalch fou substituït pel de Francesc Nebot i, un cop començades les obres, pel de Joaquim Llansó.
Entre les escultures de l'època que la decoren en destaquen La deessa de Josep Clarà i el Pastor de Pau Gargallo, a més d'altres obres de Josep Llimona, Enric Casanovas, Enric Monjo, etc., o el monument a Francesc Macià de Josep Maria Subirachs, obra molt més recent (1991). Fins a la guerra civil de 1936-1939, els seus cafès i restaurants (la Maison Dorée, el Colón, la Lluna i el Suís) foren centre de moltes tertúlies literàries i polítiques ciutadanes. Fou també un centre de teatres, com el del Bon Retir (1876-1885), el Circ Eqüestre Alegria (1879-1895), Teatre Eldorado (1887) o el Teatre Barcelona (1923). Situats al davant d'un dels grups escultòrics podem llegir una anotació del dietari de Joaquim Renart (Barcelona, 1879-1961) en què és molt crític respecte a l'oportunitat d'un dels primers grups escultòrics que es va posar a la plaça.
23 de novembre de 1925
El grup escultòric en guix que han posat en un dels dotze pedestals en pedra que hi ha a la flamant plaça de Catalunya ha estat el tema de comentari de tot ahir i de tot avui. Jo l'he vist amb detenció i el podríem judicar de dues maneres: amb passió i ben desapassionadament. Judicat amb passió, que coses en podríem dir! Tota una política i tot un moviment són pel mig i el menys important seria l'estàtua que acaben de provar. Però és el cas que, judicat amb tota la sinceritat possible, s'han de combatre la forma i la manera com s'urbanitza la plaça de Catalunya. Diríem que es fa d'una manera clandestina. La col·locació del model en guix del grup escultòric que s'ha posat per a provar l'efecte ens porta de la mà per dir el nostre honrat parer. [...]
Una escultura posada a l'aire lliure necessita sempre un fons apropiat. Això són les beceroles de l'art i de l'ornat públics. Una escultura, un gerro, un element decoratiu necessiten l'espai per a fons o una perspectiva d'arbres o bé una nota de verd que els faci aquest bell fons. Podríem citar milers d'exemplars sobre el particular. Situem-nos en la nostra plaça de Catalunya i mirem de lluny la perspectiva que ofereixen el pedestal i el grup que hi han posat. Mirem-nos-els en totes direccions i de tots els punts de vista. El grup té per fons les cases de lloguer, totes tan poc monumentables, els balcons, les persianes, els ferros de les baranes i com a plat fort les cupuletes de la casa d'en Pich rematades pel Mercuri de Jean de Bologna que allí, en aquelles altures, sembla la figureta d'un radiador d'automòbil.
Deixem de banda tot el que es diu referent a la nuesa de les figures del grup. Barcelona, en això, és una ciutat endarrerida i veu encara en tot nu d'art una forma obscena i de vici. Cal educar aquesta ridícula preocupació del nostre poble vers el nu artístic. Som potser, en tal matèria, el poble més endarrerit de la Terra. S'ha de donar suport a tota campanya que es faci en aquest sentit. Però, precisament pel fet que el poble no està preparat i que cada terra fa sa guerra, cal anar amb tot respecte i pausadament, i no de cop i volta, que la plena llibertat d'un país en tal matèria nosaltres encara no la podem fruir. Ja vindrà, però amb els anys.
Altres indrets de Barcelona: