Antiga seu de l'Hotel Colón (Dreta de l'Eixample)

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.388010, 2.169521

El primer Hotel Colón, inaugurat el 1902 a la de la Plaça de Catalunya amb el Passeig de Gràcia, va ser substituït, el 1918, per un nou edifici de set plantes d'alçada i 200 habitacions amb bany, obra d'Enric Sagnier. Els anys vint i trenta, el cafè Colón va ser seu de la penya els Jocs o del Colón, presidida pel poeta i editor Francesc Matheu. Ja en temps de la República i la Guerra Civil l'hotel va ser testimoni dels moments més tensos de la història d'aquells anys. Així, va ser seu de sindicats i partits polítics i durant l'aixecament militar feixista del 18 de juliol de 1936 refugi ocasional dels militars rebels fins que, assetjats per les forces lleials a la República, varen rendir-se i fets presoners. Durant la guerra, la seva façana va estar ocupada per pancartes i proclames comunistes, quan acollia la seu de les Joventuts Socialistes Unificades del PSUC i també de la UGT. El 1942, l'edifici s'enderrocà i en el seu lloc es va construir l'actual, seu del Banco Español de Crédito.

Des de qualsevol punt de la plaça de Catalunya que ens permeti tenir a la vista l'edifici podem llegir diferents textos que s'hi refereixen. Així, un text de Gaziel (Sant Feliu de Guíxols,1887- Barcelona, 1964) ens emmarca la penya que presidida l'editor i poeta Francesc Matheu. Una nota del Diari 1918 de J. V. Foix (Sarrià, Barcelona, 1893- 1987) ens descriu una trobada amb alguns dels joves avantguardistes de l'època. Per la seva banda, Josep Pla (Palafrugell, 1897-Llofriu, 1981), que freqüentà la penya amb una certa assiduïtat ens n'enumera els components més conspicus. Josep Maria de Sagarra(Barcelona, 1894-1961)  situa a la terrassa del cafè un daltabaix sentimental amb Maria Lluïsa, protagonista de Vida privada, i una entretinguda. Sempronio, el meticulós cronista de la vida social de Barcelona durant dècades ens facilita amb el seu text  una succinta història del cafè i enumera la diversitat de penyes de tot tipus que s'hi van acollir. Finalment, un fragment de Va ploure tot el dia, de Teresa Pàmies (Balaguer, 1919-Granada, 2012) evoca els dies que l'autora, com a dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya va passar en un despatx de l'edifici del Colón.