Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Les termes romanes de Caldes van ser descobertes el 1902. Els edificis termals, construïts amb roca granítica local, van ser dos: el del Puig de les Ànimes i el del Turó de Sant Grau, separats un centenar de metres l'un de 1'altre. Sembla que van funcionar simultàniament i es van utilitzar, almenys, des del segle I al IV.
Les termes del Turo de Sant Grau aprofitaven les aigües de la font dels Bullidors. La piscina era el centre i el nucli de l'edifici. Era quadrada amb 9,6 m. de cantó extern i una superfície total de 92 m2. A tres dels quatre cantons, hi ha 5 esgraons, que eren utilitzats per baixar la fondària d'un metre o per asseure's. A la part superior hi havia, com a mínim, dues galeries cobertes amb volta de canó, paral·leles, una compartimentada i l'altra no, que servirien per recollir, refredar i distribuir l'aigua termal. Tenint a la vista el conjunt de les termes podem llegir un text de Santiago Rusiñol sobre aquest tipus d'establiments i una valoració del conjunt patrimonial feta per Josep Pla.
Caldes de Malavella, situada al centre d'aquest país, té la consideració d'ésser la població que produeix les aigües minerals de més anomenada i de més vasta acceptació. En el seu terme es produeix l'espina que fa de partió de les aigües que es vessen sobre el Ter de les que s'escorren cap a la Tordera. Establiment termal antiquíssim, amb vestigis romans abundants, les seves deus brollen en els pujols de les Ànimes de Sant Grau i les Molseres, i són especialment indicades per a les malalties de l'aparell digestiu i del fetge i per l'artritisme. En el rodal hi ha diversos balnearis i botigues de totes classes.
Poc es podien pensar els homes primitius, que per primera vegada es van cremar els peus amb l'aigua bullenta que sortia de la terra, que aquella aigua servís per res més que per a escaldar pollastres o gallines. Poc es podien pensar que d'aquella planetària escalfor, n'eixissin Caldes, Caldetes, Caldasses i Caldones, que tot vol dir lo mateix, o sia caldo de persona; poc podrien creure's que aquell caldo, temps a venir, dongués vida a cents balnearis, a tants metges, a tants fondistes de mullader, que aquell bullit fos un dels bullits que donguessin tants bons resultats a tants que viuen dels malalts; ni poc podien somniar que l'aigua arribés a ésser un vici, que una cosa ignocent arribés a matar tants reumàtics.
Els primers de caure a les piscines ens pensem que varen ésser els romans. El romà ja tenia reuma, i si no en tenia ja en va tenir. Per tot on hi ha aigua calenta, s'hi sol trobar un mosaic romà, que es on anaven a emmalaltir-se, i sempre observareu un detall: que sempre, prop de la piscina, s'hi troba alguna cremació amb àmfores i llagrimatoris, lo que prova que molts dels romans, lo mateix que passa avui en dia, passaven del bany a la fossa. Amb una sola diferència, que han dut les comunicacions, que avui els metges de ciutat quan tenen un malalt tossut 1'envien a morir al balneari, i el metge de l'establiment, quan veu que se li pot quedar, el torna a remetre an el seu metge, perquè cada ú s'enterri els propis.
Altres indrets de Caldes de Malavella: