Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest balneari fou fundat el 1880 quan el doctor Modest Furest i Roca va adquirir les propietats que incloïen les deus d'aigua termal de Vichy Catalán i els terrenys adjacents. La primera secció del balneari es va inaugurar el 12 de juny del 1898. Les obres del balneari requerien grans inversions econòmiques i el doctor Furest va buscar socis per impulsar el seu projecte. Va aconseguir l'aportació de capital de quatre prohoms que havien fet fortuna gràcies als negocis que tenien a Cuba. Van fundar juntament amb Modest Furest i Roca la societat anònima Vichy Catalán, el 1900. L'edifici del balneari d'estil neoàrab va ser construït inicialment per l'arquitecte Gaietà Buigas i Monravà i, a partir del 190, les obres d'ampliació van continuar de la mà de Manuel Almeda. Situats sota el porxo de la façana principal podem llegir dos fragments d'articles de Josep Maria de Sagarra i de Joaquim Carbó que tracten, respectivament, de les característiques sociològiques i arquitectòniques dels centres termals i de les darreres disputes pel control de les aigües termals de Caldes de Malavella. També hi escau un fragment d'El fill de l'italià, de Rafael Nadal.
En un moment determinat del segle XIX, a Catalunya la gent va descobrir la virtut curativa de les aigües del país i es començà la construcció de balnearis. Els balnearis catalans en general acostumen a ésser a peu pla i, i si és possible, encara una mica més baixos que el nivell de les carreteres. Els constructors, d'acord amb la medicina, imaginaren que les senyores que anirien a prendre les aigües tindrien l'histerisme arrapat a les cames en forma de ganduleria integral i que per a aquesta mena de malaltia el millor són els indrets enclotats i humits, amb arquitectura oriental o eclesiàstica. Gairebé tots els balnearis, que acostumen a ésser d'una mateixa època, o tenen forma de convent de monges caputxines o tenen forma de cromo de xocolata representant una escena de Les mil i una nits. La forma oriental obeïa al fet que aleshores a Catalunya no es banyava ningú, i el capitalisme d'aquella època tenia una idea peculiar sobre les ablucions una mica complicades; es creia que els banys eren un invent pecaminós i desabusat introduït en el nostre país pels moros. El tipus més clàssic de balneari oriental és el Vichy Català de Caldes de Malavella; el tipus eclesiàstic es pot apreciar per exemple a les Termes Orion, a Can Blancafort de la Garriga o a Can Montagut de Ribes. [...]
Com que la vida ha variat considerablement, avui dia els balnearis catalans fan encara més que mai l'efecte de cosa ensorrada, humida, profundament ensopida i eclesiàstica, i és per això que quan jo em deixo caure en un balneari del país, em fa l'efecte que em fico entre dos fulls d'una d'aquelles edicions monumentals relligades d'or i pasta, que feia la casa Montaner i Simón, i que entre els dos fulls em quedo premsat, ofegant-me lentament, sentint la pressió del llibre i la pressió de l'Exposició Universal, de mossèn Collell, de la Reina Maria Cristina i d'en Rius i Taulet.
Vaig tenir la sort de passar bona part de la guerra a Caldes de Malavella, a casa dels avis. [...] A Caldes vaig anar a l'escola per primera vegada. En moltes ocasions fèiem classe a l'aire lliure, en una pineda, per por que ens bombardegessin, ja que molt a prop, a Cassà de la Selva, hi havia un aeroport militar. [...] Si durant la Guerra Civil les instal·lacions de Vichy Catalán van servir d'hospital per als soldats republicans malalts i ferits, més endavant, en plena guerra mundial, igual que els balnearis Prats i Soler –aquest últim enderrocat ja fa uns anys–, van acollir refugiats de procedències ben diverses. Primer van ser francesos, anglesos i canadencs –algun d'ells, jueu, per més que ho dissimulés–, supervivents d'un vaixell enfonsat a tocar la Costa Brava. [...] I això m'obliga a confessar que no tenia ni idea d'un fet que també va passar al meu poble i que fa un parell d'anys m'ha revelat un treball de Jordi Finestres a la revista Sapiens: l'estada, entre els anys quaranta-quatre i quaranta-sis, d'un nombrós contingent de personalitats nazis, protegides pel govern de Franco i que, mig d'amagat, i de vegades amb els britànics fent la vista grossa, hi vivien amb la família preparant el trànsit cap a l'Argentina.
La formació es va detenir a les portes d'una tanca molt elegant, amb un rètol escrit en lletres daurades que anunciava l'Hotel-Balneario Vichy Catalán. Els italians no s'ho podien creure: al fons d'un parc de cedres i altres arbres monumentals s'aixecava un edifici de dues plantes, d'inspiració moresca, que els va semblar sortit directament de Les mil i una nits. Després de quatre mesos de privacions, en unes dependències militars miserables, aquell hotel era un miracle.
En Ciro i l'Ovilio van ser dels primers a rebre l'ordre de trasllat al Balneari Prats, just al centre de la població. Quan van posar els peus al carrer, els esperava una gentada encuriosida; la marxa dels mariners pels carrers del poble va donar pas a tímides converses en l'espanyol precari que alguns havien après a Maó i a Sóller; els italians s'acompanyaven de gesticulacions molt exagerades i de mica en mica van aconseguir revelar el misteri i satisfer la curiositat de la gent que els interrogava.
Altres indrets de Caldes de Malavella: