Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En algun punt del jardí podem evocar les estades que Josep Palau i Fabre i Teresa Pàmies feren al Balneari Prats amb un fragment d'entrevista i un d'article periodístic respectivament. De la mà de Joaquim Carbó podem repassar el conflicte de les aigües que, el 2007, hi hagué entre el Balneari Prats i el de Vichy Catalán. I, encara, un fragment d'El fill de l'italià, de Rafael Nadal tracta de l'arribada d'un estol de mariners italians a la població en plena postguerra.
A finals de 2007, també he canviat opinions amb Carles Ribera pel conflicte sobre el control de les aigües termals entre el Vichy Catalán i el Balneari Prats que va provocar la manifestació popular que sembla que va estimular l'acord. Acostumat a posar-me al costat del més feble, no em semblava bé que el poderós Vichy ho dominés tot. A més a més, celebraria que el poble, representat pel govern municipal, rebés alguna compensació econòmica per part dels qui s'aprofiten d'aquest doll d'aigua calenta per fer negoci. Enyoro l'època de la meva adolescència quan al poble hi havia tres fonts –la Mina, els Bullidors i Sant Narcís– que rajaven tot el dia sense parar de fer fum. D'aquest excés a la migradesa actual hi ha tot un món. Hi anava sovint a omplir garrafes. I, també, de tant en tant, acudia a un dels safareigs públics a ajudar a carregar la roba que les dones de la família rentaven en aquella aigua calenta.
Abans de casar-se amb el meu pare, la meva mare ja anava a Caldes a prendre les aigües, perquè estava malament del fetge. Més endavant hi vam anar tota la família. Vam instal·lar-nos al balneari Prats. "A can Prats, pels disbarats", deia la gent. A can Prats em vaig aficionar de manera obsessiva al billar, potser perquè era fill únic i no tenia ningú amb qui jugar. Després devia substituir aquesta passió per una altra... Conservo de Caldes un record molt precís de quan jo devia tenir nou anys i es va organitzar una festa a l'edifici del Vichy. Era una mena de ball de disfresses en què es produïen unes situacions molt atrevides, tenint en compte 1'època. Recordo les senyores presents a la festa enfilades a una cadira amb una canya i una pera penjant, esperant l'home que les hi arreplegués amb la boca.
Aquest agost he tornat uns dies al Prats, de Caldes de Malavella, fugint de l'atuïdora xafogor de Barcelona. Hi he retrobat amics i coneguts amb un any més a les cames i a les artèries, que "el temps que fuig" –com diu el bell poema del recordat Tomàs Garcés– deixa més feixugues i embussades. Per pal·liar-ne els efectes, els vells busquem al balneari les condicions que ens permetin passar el tràngol sense sentir-nos destorb per a ningú. Respirar l'aire incontaminat a l'ombra dels arbres d'un acollidor jardí adaptat a la lectura tranquil·la i a la conversa estimulant; una alimentació adient, un personal de servei afable i competent, remullar-se en aigües termals o fer una becaina a la gandula són pal·liatius a les xacres de la senectut, causa d'hipocondria que indueix, a qui en pateix, a renunciar a les poques satisfaccions d'octogenaris i nonagenaris com els que s'organitzen un estiueig auster i reparador.
Altres indrets de Caldes de Malavella: