Al capdamunt de l'escala que dóna a les habitacions de la primera planta, davant de l'habitació 118, renovada, que ocupa l'emplaçament de les antigues 147 i 148, podem llegir un fragment de Digues que m'estimes, encara que sigui mentida, en què Montserrat Roig valora el contacte amb la natura ni que sigui la ben arbitrada d'un balneari. Al final del passadís hi ha un dels miralls i un conjunt modernista de sofà i butaques que formaven part de la decoració de l'antic Saló Lila.