Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Zona de pas de la Via Augusta, Caldes de Malavella va esdevenir un lloc de pelegrinatge en l'època romana pel gran reconeixement de les seves aigües termals. Amb el nom d'Aquis Voconis o Aquae Calidae, al segle II aC va passar a ser un centre d'assentament on es podia gaudir de les propietats curatives de les seves aigües.
El poble va viure de l'agricultura fins que al s. XV es va confirmar l'efecte curatiu de les aigües de les deus termals al mateix hospital de pobres, construït sobre les antigues termes romanes. Després de la Guerra de Successió, el segle XVIII va obrir una etapa de creixement, amb la recuperació de l'activitat termal de la vila.
El segle XIX va portar un nou desenvolupament i una nova classe social: la burgesia. Fou per això que es començaren a construir petits establiments i banys, però no fou fins a la construcció dels grans balnearis que Caldes es consolida com a poble d'estiueig.
Cap al 1840, la família Prats va començar a canalitzar l'aigua de la font de la Mina i aixecà l'establiment Baños Prats, amb una clientela de 400 persones per any. D'aquesta manera, el complex es va anar transformant en un balneari, fins que pels volts de 1910 s'acabà d'aixecar l'edifici modernista que coneixem avui dia com a Balneari Prats. Un text de la periodista Maria Gorgues que podem llegir a l'entrada del centre termal ens pot ajudar a situar-nos en com era i com el va trobar Montserrat Roig quan hi féu diverses estades.
El temps de les moreres
La façana antiga del Balneari Prats dóna a la plaça del poble i no ha canviat gaire des que, el 1910, va ser reformat. Dalt dels testos de la cornisa hi falten les pinyes de terracota. Plataners i moreres minven l'efecte exòtic que feien avets i palmeres. El pas del temps es nota en el jardí, menys exuberant que a començament de segle, i en l'ala nova de l'edifici. Les fotografies ajuden a comparar. Montserrat Roig en té una de favorita, la de les dues germanes que amb sabates "merceditas", faldilla curta i collaret aguanten un cèrcol. Vestides de manera impossible per anar a jugar, miren a la càmera. Darrere el fotògraf s'endevinen els pares, avis i oncles, clients del Prats de tota la vida com tantes famílies de l'Eixample barceloní. Una de les dues nenes, quasi centenària, encara visita el balneari un cop a l'any. La fotografia està penjada al final de les escales que uneixen el nou edifici amb l'antic, gairebé enfront de les habitacions 147 i 148.
Montserrat Roig coneix tots els detalls de la fotografia perquè ha ocupat sempre una d'aquestes peces de l'ala antiga. Se sap de memòria el rostre de les nenes que podrien ser, per què no, una senyora Altafulla o una Patricia Miralpeix. Per davant d'aquest replà, moblat amb un magnífic conjunt modernista, traslladen una taula mitjana i la canvien per la petita que té la cambra. Allá escriu Montserrat Roig, vora la finestra de porticons venecians blancs que dóna sobre les moreres del jardí.
Altres indrets de Caldes de Malavella: