Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La referència documental més antiga sobre les aigües d'aquest balneari és la descripció que en féu el 1849 el metge Salvador Cabra. L'any 1860 Antoni Comas, propietari del mas Molins on es troba la deu termal, fa construir un edifici al mestre d'obres Pere Borrell, amb quatre piles o banyeres que s'ampliarà amb una nova planta el 1897. Un any abans, s'havia creat una nova societat: Baños Termales de Santa Coloma de Farnés. D'aleshores, tenim notícia de l'existència d'una capella i s'hi agrega un nou cos lateral. El 1898 l'Ajuntament es compromet a fer un camí arbrat per comunicar l'establiment amb Santa Coloma.
Als anys vint del segle passat compra el negoci el matrimoni Manuel Burch Solanich i Mercè Barraquer i Garrigosa que li donen el nom actual de Termas Orion. Encarreguen un nou projecte (1922) pel balneari a l'arquitecte J. B. Serra seguint el model dels balnearis centreeuropeus d'estil classicista noucentista (balneari de Karlsbaad). Només se'n porta a terme una part: l'ordenació del parc en l'avinguda central enjardinada, la porxada de la façana, el vestíbul, el teatre, el nou menjador i una nova galeria de banys al cos esquerra. En aquests anys d'esplendor també es crea un club de tennis, se celebren els Jocs Florals (1922) i el Congrés Internacional d'Esperanto (1926). S'hi instal·la el primer ascensor de les comarques gironines (1926).
Són els anys de què parlen els textos que proposem llegir-hi: un poema d'Antoni Busquets i Punset (Sant Hilari Sacalm, 1876- Calders, 1934) que fa un recorregut històric per la valoració de les aigües termals de la Selva d'ençà els romans, i un fragment de novel·la rosa de Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950) escrita originàriament en castellà que descriu l'ambient d'estiueig i distinció de les gent jove que acudia al balneari.
Arribàrem al balneari prop del migdia. A la terrassa que s'estén al llarg de la façana principal de l'edifici, de cara al parc, hi havia animats grups de banyistes, joves i noies que xerraven i reien sens parar. En les butaques de vímet conversaven i s'endormiscaven respectables senyorassos i magnífiques dames. S'hi estava molt bé. Sota l'àmplia teulada de la terrassa sostinguda per una filera d'elegants columnes jòniques, la llum s'hi arraulia suament i produïa una agradable impressió de frescor i benestar que convidava a la indolència. August es trobà allí amb algunes persones conegudes, gent distingida i acomodada que l'acollien amb simpatia visible. [...]
Repenjat en una de les columnes de la terrassa, els contemplava com es movien, reien, parlaven i, sense arribar a envejar-los, pensava amb una certa malenconia que devia cosa ben agradable poder compartir amb aquelles xamoses noies i gaudir sens preocupacions de les delícies d'una temporada de balneari, on la gent es relaciona, trava amistats i acaben per estimar-se. Aquest era almenys el meu parer, potser una excessivament ingenu.
Mentrestant els del grup reien, jo no podia deixar de pensar en la meva pobra vida incolora... [...] Aquelles noies i aquells joves no s'assemblaven en res a aquells que jo freqüentava d'ordinari. Eren una altra classe: gent extraordinària que vivia, semblava, en perpètua festa, menjant bé, fumant, xerrant, rient, sens altres assumptes importants que el seu campionat de tennis i els seus tes densaires...
De Sacalm a Farners (III)
Al peu ciclopi de la gran cinglera
on cantusseja càlida fontana,
rastre s'hi veu de muradals que foren
romanes termes.
És aquell poble, clar espill de pobles,
qui la deu sobta, tota endins, bullenta.
Han passat segles, i l'oblit tot d'una
son vel hi abriga.
Revenen guerres. L'humanal llinatge
foll s'abraona i en occir es delita;
i aprés la lluita, qui les nafres cura?
qui solda els ossos?
Aqueixes termes, pel boscam ocultes,
tot d'una sobta el camperol, i alhora,
com si lassades de vagar es trobessin,
fan el miracle.
Quan Catalunya llatzerada es troba
per l'abrivada de legions estranyes,
el pros Moragas, Serrallonga el destre
i els que acabdillen
en Bach de Roda, Cellabona i altres,
cerquen en l'aigua de Farners la cura
de sos mals gams, i d'un a un pregonen
que es font de vida.
Enllà del temps s'escampa més sa fama.
La humanitat com una allau hi aboca
la carlinada, el daltabaix de Cuba...
i les desferres
de la darrera gegantina lluita
que ha alçapremat tot l'univers llampant-lo.
Santa Coloma, Orion les Termes:
vostra és la gloria!
Altres indrets de Santa Coloma de Farners: