Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest parc està situat a la confluència de les rieres de Sant Hilari i de Castanyet, va començar a ser d'ús públic a partir de 1895. La font de Sant Salvador ja era utilitzada al segle XVIII. Al llarg de la segona meitat del segle XX, la seva superfície s'ha anat ampliant fins a convertir-se en un espai humit i ombrívol, articulat pel passeig de la Font Picant, replet d'arbres de tota mena, sobre tot plàtans, però també castanyers, arços, til·lers, verns i altres espècies.
Situats davant de la font podem llegir diversos textos. El primer, de Salvador Espriu, que va néixer a la vila, data de quan va ser nomenat fill il·lustre de Santa Coloma i és una breu descripció molt cromàtica de la persistència del temps, de la vida, dels arbres. També hi escauen les lectures de "Passeig d'aniversari", de Joan Vinyoli; d'un fragment de Sauló, d'Assumpta Cantalozella i un de la Cantata que Núria Esponellà dedicà a la ciutat.
Autor:
Salvador Espriu i Castelló
Obra: Aproximació a Santa Coloma de Farners i a alguns dels seus entorns , 1983
Obra: Aproximació a Santa Coloma de Farners i a alguns dels seus entorns , 1983
Parc de Sant Salvador. Troncs i branques d'arbres nus s'entrellacen damunt una espessa, gruixuda catifa de fulles seques, matisada amb colors esplèndids. La tardor deu estar avançada, i aviat el vent arremolinarà i escamparà la fullaraca. Avui tot es manté ben quiet, immòbil. Si els arbres es conten ara, els uns als altres, els secrets de les seves misterioses i meravelloses vides, val més que nosaltres callem.
Autor:
Joan Vinyoli i Pladevall
Obra: Domini màgic (Poesia completa) , 2011
Obra: Domini màgic (Poesia completa) , 2011
Passeig d'aniversari
(3 de juliol de 1983)
Encara hi ha vials per passejar,
però la mort n'ocupa tots els bancs.
Riuen i juguen a saltar i parar
nens atordits al caire dels barrancs.
He fet l'intent d'estar-me dret al pont
que els barracons separa dels jardins.
Ja del delit de fer de tastavins
sols queda el pler de l'aigua d'una font.
Ara camino pel vell casc urbà
mentre viatgen cap als seus destins
els vells amics, les dones i els bocins
del que era jo, de noi, perdut a l'alzinar.
Autor:
Assumpció Cantalozella i Mas
Obra: Sauló , 1984
Obra: Sauló , 1984
El vaig tornar a trobar a Sant Salvador. Els plàtans feien fresca i la riera duia molta aigua. Feia dies que en Jep no venia.
— Llavors, aquest parc tan bonic com sempre. No saps les vegades que el recordo. Però en el record no és pas com ara. No sé. Ni el situo aquí. El tinc situat en alguna fase del meu cervell en un lloc profund sense un límit concret.
En Pere Estany volia que li parles del poble.
—Ha canviat molt tot això, Pere. Tot aquell caciquisme, te'n recordes? Ara als cacics de sempre els ha sortit un fort contrincant, una nova gent. Una gent que transformen els antics conreus en cases i les cases en diners. Vine... t'ensenyaré un lloc que no coneixes. Vàrem passar pel pont de la font picant i vàrem travessar la carretera de Sant Hilari. En Pere es va quedar amb la boca oberta.
—Aquestes cases... si això tot eren camps... vinyes, si no recordo malament. Si hi veníem a espigolar raïm, el mes de setembre després de les sardanes... En Pere no se'n sabia avenir.
Autor:
Núria Esponellà i Puiggermanal
Obra: Cantata per a Santa Coloma de Farners
Obra: Cantata per a Santa Coloma de Farners
El verd del teu boscatge, Santa Coloma, crida
a perdre's per congostos i cingles escarpats,
a beure de les fonts que reguen les arbredes,
les hortes i els conreus i tot el fruiterar:
avellaners, perers, pomeres, pins i vinyes.
Resseguint la riera desplegues tots els verds:
el verd foscós dels verns i el verd senyor de l'heura,
la fulla transparent dels plàtans llarg-pigats,
nenúfars maragdins i el verd glauc de l'alzina,
el lliri verd lilós i to d'or rovellat
del castanyer discret, o el verd profund i encès
de les falgueres fines que esgrafien dins l'aigua
paisatges cristal·lins que ramifiquen mons
de somni i de repòs, riera enllà.
Altres indrets de Santa Coloma de Farners:
Indrets