Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta plaça és la confluència del passeig Marítim amb el passeig de Joan de Borbó, just davant el vèrtex dominat per un bloc de pisos on acaben les cases del barri mariner. Hi trobarem la instal·lació Una habitació on sempre plou, obra de l'escultor madrileny Juan Muñoz, de l'any 1992, consistent en una mena de glorieta enreixada i amb la base esfèrica dins la qual habiten cinc figures humanes de bronze. El conjunt, amb els tres grans arbres que l'envolten, situat damunt la sorra, és com una mena d'oasi inquietant, misteriós i pertorbador. Aquest pot ser un bon punt per llegir un fragment d'un conte de Robert Saladrigas ambientat en un bar de la zona i on els personatges també interactuen per aquests verals.
A mil milles d'enlloc (Fragment)
Al cap de tres dies, en entrar Marcel Coloma a la cuina a primera hora del matí, va topar-se amb el negre de la platja. El negre ajudava el seu fill a obrir una caixa de peix. Se li va regirar l'estómac. Estava furiós. En advertir que havia arribat, el fill l'informà que el negre feia dies que rondava per la Barceloneta demanant feina i que ell havia decidit quedar-se'l com a mosso pel que convingués.
—T'has... begut l'enteniment o què?
El fill va dir, afluixant el to de veu, que havien fet bons tractes. Res de contracte laboral, seguretat social ni gaites de sou mínim. El negre es conformava amb el plat a taula i vuitanta mil pessetes mensuals. El pagarien amb diner així mateix negre, i a canvi els resoldria la necessitat que tenien d'algú que assumís les funcions d'escarràs.[...]
El negre traginava les caixes de peix. El negre netejava el budellam dels peixos. El negre transportava l'aigua de mar a cubells. El negre esbandia els plats i les cassoles abans de posar-les a les màquines. El negre fregava el menjador, la cuina i els frigorífics. L'horari del negre s'iniciava a les deu del matí i sovint acabava a les dues de la matinada.
Marcel Coloma no el perdia de vista en cap moment. Des del primer dia s'havia imposat l'obligació de vigilar-lo. Considerava que la intromissió d'aquell individu a casa seva introduïa una nota de discòrdia en l'harmonia de la família, dins la qual incloïa els treballadors, i tot i que no sabia explicar en què consistia, el controlava de prop com els guardians d'un penal controlen dia i nit el pres etiquetat de perillós.
El negre es deia Ofeyi i, segons ell, provenia del sud de Nigèria. Marcel Coloma no el cridava pel seu nom.
—Ei,tu!
Pel veïnat va córrer la brama que el Marcel Coloma de La Mar Brava havia sofert un atac de feridura que sense damnar-li seriosament el cervell l'havia deixat amb les facultats malmeses. A la primeria tothom s'interessava per la seva «recuperació», ignorants de la mena de falconada que 1'havia envestit. Marcel Coloma havia nascut a la Barceloneta i el barri sabia que no era home que tolerés les intimitats. Amb el temps i d'una manera tàcita, evitaven de referir-se a la seva salut. Quan li veien aquella mirada d'aclaparament absolut, gairebé els feia llàstima. Era evident que Marcel Coloma no podia desplaçar-se enlloc sense que l'acompanyessin i que s'havia tornat més eixut de caràcter a causa de l'estancament que l'afligia.
Un dia ja remot Marcel Coloma havia tornat del mar per establir-se a la Barceloneta, a primera línia de la platja. Solia explicar-ho amb una frase lacònica:
—Qui s'ha passat mitja vida navegant, no pot viure en terra sense tenir els ulls en la mar.
Des que es reconeixia tocat pel malefici i havia anat perdent l'esperança de recuperar l'autonomia, defugia la visió del mar. Evitava fins i tot acostar-se als finestrals del restaurant que dominaven la platja. Encara més: no va trepitjar una sola vegada la sorra grisa. Feia com si del matí infaust ençà la Mediterrània hagués estat suprimida dels seus records. La coneixia prou bé per saber que no podia fiar-se'n.
Durant uns quants mesos Marcel Coloma havia repassat atentament els diaris rebuscant una notícia que mai no va aparèixer impresa. El fet de no localitzar-la no va contribuir a assossegar-lo. Més d'hora o més tard el mar retorna a les costes tot allò que el destorba.
El dia que enderroquin els magatzems portuaris de la Barceloneta i s'obri el passeig Nacional a la vista de la ciutat, Marcel Coloma té el propòsit de suspendre la seva estada diària d'un parell d'hores al banc. No vol permetre que l'atzar el faci coincidir amb la descoberta d'un cos inflat i probablement rosegat pels peixos, flotant a les aigües fosques del port.
Altres indrets de Barcelona: