Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Renaixença era el local on es reunia el "Comite Revolucionari", i era la seu d'estada i reunió de diversos partits d'esquerres, i fins i tot va ser magatzem del XV Grup de Tropes d'Intendència dels republicans. La Renaixença va ser fundada per per set nois que van ser expulsats de "L''íntim", anomenat aleshores "Teatro-Cine Íntimo", en el qual hi anava gent de dretes, en general, i s'hi organitzaven els balls que feia la Falange.
La Renaixença disposa d'un ampli cafè-bar i una sala de Teatre. El naixement d'aquesta entitat té una base social molt forta, donat que va ser fundada per set nois que van ser expulsats o apartats de l'Íntim. Després s'hi va afegir més gent, i finalment el resultat va ser una altra entitat que desde aleshores, va acabar amb el "monopoli" de l'Íntim i va suposar el començament d'una rivalitat històrica entre aquestes dues entitats.
Situats al seu davant, hi podem llegir tres fragments de text de tres obres diferents de Jesús Maria Tibau (Cornudella de Montsant, 1964) que ens acosten a "La Renaixença" de l'època i ens en fa un bonic retrat.
Les taules de La Renaixença no són les mateixes; com a mínim, han canviat un parell de cops tots aquests anys. Les mans de pintura s'han anat succeint, sempre amb un to semblant, perquè una alteració massa brusca no alteri la continuïtat del paisatge, i evitar als usuaris la sensació que el món gira gaire de pressa. Els cambrers canvien també, cadascun amb el seu posat característic, més o menys amables amb la clientela habitual. Un estudiós del pas del temps, amagat perpetu rera la barra del bar, podria haver elaborat una crònica estricta del poble, del segle i, per extensió, dels seus hòmens i dones. Manel podria ser-ne un capítol.
Tot i que les muntanyes que envolten el poble, el lliuren de la xofogor de l'estiu, aquest agost cau amb força sobre Cornudella; però assegut a fora, sota l'ombra dels plataners, la calor no és tan feixuga. Davant La Rene, carretera amunt, sempre hi puja una mica de fresca i en Manel, que no té pressa, mira com passa mentre les fulles ballen. En aquesta hora hi ha poc moviment, però les obres de La Fonda el distrauen força. Mirant l'enderrocament, no se'n sap avindre i recorda els seus anys d'esplendor amb una enyorança que defuig, perquè no vol semblar un vell xaruc i remugaire amb "l'abans" sempre a la boca.
De lluny, els dos campanars de l'església i les cases de la part alta de Cornudella vigilen l'arribada de tot aquell que s'atansa i es preparen per rebre'l com cal. Des d'aquí, el poble sembla invulnerable al pas dels anys, però quan hi entra s'adona que el món ha girat més que no es pensava. Diversos edificis nous i una gasolinera han substituït l'antiga fàbrica d'alcohol on, amb altres xiquets, entrava a buscar petites boles de pedra que feien servir per jugar. Trobar-les enterrades els feia sentir buscadors de tresors, i no saber quin n'era l'origen les tornava màgiques. Ara encara n'ignora la funció en aquella antiga fàbrica, i no té cap intenció de desvetllar-ne el misteri. Només entrar al poble veu que la Fonda no hi és i que estan aixecant al seu lloc un bloc de pisos. Això el trasbalsa, perquè a la Fonda i al grup de pins que havia al costat va ser feliç moltes vegades. Deixa el cotxe allí mateix, a l'esplanada de les bodegues. Torna caminant a la carretera, pensant quantes coses més hauran canviat. Per sort, a l'altre costat, La Renaixença es manté ferma al pas dels anys, com una àncora segura quan arriba la tempesta. Comença a fer bon temps, hi ha taules al carrer, on no ha deixat de passar la fresca. Entra dins del bar. No hi coneix ningú. És un altre desconegut que s'atura al camí. Va fins a la barra, travessant per davant d'algunes taules, i recorda la inseguretat que sentia quan era adolescent i creia que tothom el mirava. Demana un tallat i comença a fixar-s'hi millor. Veu que encara hi ha penjada la foto del tres de set dels Brivalls. Sap que un d'aquells caps, amagat enmig de la pinya, és el seu, i el commou pensar que, d'alguna manera, no s'ha mogut mai d'aquí.
Altres indrets de Cornudella de Montsant: