Davant la façana del monestir

Monestir construït al segle XI per a acollir la comunitat de Sant Jaume Vell (consagrada al 905). L'any 1066 ja ens consta acabada una nova edificació. A partir de la mort del seu últim prior Arnald Fresc, el 1395, es va iniciar la seva decadència. L'extinció dels monestirs de l'ordre de Sant Agustí dictada pel papa Climent VIII l'any 1592, va fer que passés a dependre del bisbat de Solsona. Al segle XVII, el monestir va ser enderrocat i només resten alguns capitells del claustre, a banda de l'església d'una sola nau, tres absis i transsepte. La nau i els braços del transsepte tenen volta de canó, sobre el creuer hi ha unacúpula vuitavada, que forma un cimbori a l'exterior de dotze cares, únic d'aquest període a Catalunya. A l'absis central hi ha cinc fornícules semicirculars separats per semicolumnes. A l'exterior, la façana presenta una finestra en forma d'ull de bou sobre la porta d'entrada formada per dos arcs de mig punt en degradació, feta amb dovelles i coberta per una arquivolta. El campanar de cadireta quadrat col·locat sobre la façana principal va ser reedificat al 1572.

Al seu davant podem llegir el sonet que Mercè Sala i Vidal (Mataró, 1917-2006) dedicà al monestir.