Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El castell és d'origen musulmà i es troba situat estratègicament sobre un penyal a 1.073 metres d'altura. El lloc conserva restes de l'època ibèrica. Des d'aleshores ha estat un enclavament de caràcter inexpugnable fins al punt que només ha estat conquerit en dues ocasions, a causa d'una traïció en la Reconquesta caigué en mans de Blasco d'Alagon i per una infiltració del general Cabrera a través d'un excusat de la muralla durant les Guerres Carlins. El castell de Morella fou també una plaça forta en la Guerra de la Independència. Segons conta la llegenda, la líder morellana Josefa Bosch, la Pardala, fou penjada per l'exèrcit francès en una de les torres del castell com a represàlia per la seva dura resistència als invasors. En honor seu s'anomena a aquesta torre la Torre de la Pardala. El 1840, el castell sofrí grans desperfectes a causa del bombardeig del general Espartero, que n'encertà el polvorí amb una de les bombes.
Situats en algun punt alt del castell, tenint davant l'esplèndida i vasta panoràmica que ens oferirà, podem llegir: dos passatges de la Crònica o Llibre dels Feits, de Jaume I sobre la conquesta per part de Blasco d'Alagón; un fragment del preludi del poema èpic Seidia, de Joaquim Garcia Girona dedicat al deslliurament de Morella; un de L'aroma d'arç, Marià Manent d'un extremat lirisme; també un altre fragment breu de Joan Fuster cantant sintèticament les excel·lències de la ciutat emmurallada i els seus entorns; dos poemes de Vicent Andrés Estellés, el primer fa referència a la desobediència de Blasco d'Alagón i l'anada a Morella del rei Jaume I, el segon, un sonet, lloa la situació estratègica singular de l'indret; i, finalment, un poema de Víctor Soler sobre el poder visual de la pedra a Morella i un passatge de L'hivern del Tigre, d'Andreu Carranza en què descriu les accions del general Cabrera per mantenir la possessió estratègica del castell.
Li varen dir al bon Rei noves de Morella.
El senyor Blasco d'Alagón s'hauria apoderat d'ella.
La còlera del moment que li va produir la feta
el bon Rei la va ocultar com sempre de primer feia.
En arribar la mitjanit el Rei llarga renda
pujant turons i muntanyes se n'anà cap a Morella.
De totes les seues nits aquella fou la primera
que passava cavalcant pels durs camins de València.
Bé sabreu el que hi pensava i bé sabreu el que hi feia.
El cavall, entre els dos ulls, duia, de blanc, una estrella.
Entre les dents li sortia l'escuma de la bromera.
El Rei Jaume cavalcava, cavalcava amb molta pressa.
Abans que arribàs el dia pensa arribar a Morella,
que és alta i és graciosa com una vinyeta,
un monument col·lectiu de clara pedra.
El rei escoltava fonts i arbredes que no veia.
Empenyia el seu cavall amb afany i tristesa
per la traïdoria que li havia estat feta.
E faem tirar lo ballester a una part, e demanam don Pero Ferrández, e don Atorella; e Ferrando Dieç mentre que faïem tirar los altres, acosta's a nós a l'orella, e dixnos:
-Deixats l'anada d'Ares que Morella és gran cosa, e valdria més que la tinguessen moros que don Blasco, que pus ivaç l'hauriets haüda dels moros que don Blasco: e jassia que don Blasco sia mon senyor, vos sots mon senyor natural, e per senyor que pusca canviar quan me volré no lleixaré a vós de dir lo mellor, que emenals que jo em tinc per vostre natural.
E demanam de consell a don Pero, e a don Atorella, e als altres cavallers, com ho farem. E dixeren don Pero e don Atorella, que pus que aquella anada d'Ares havíem emparada que hi anàssem, e puis que anàssem a Morella, e d'aquell camí que ho hauríem tot. E dix Ferrando Díeç;
- Senyor, jo són aquí dels menors de vostre consell, mas que és que us diga negú, a Morella anats, e manats alforrar los peons de Terol e de les aldees, e que us siguen tant com poden, a que lleixen tots los serrons.
E nos entenem, que deïa ço que mellor era, car enans deu hom atendre a les grans faenes que a les menors. E dix-nos que pensàssem de cuitar, que gran carrera havia d'aquell lloc tro a Morella. [...]
-Ea, senyor, què em volets?
E nós dixem:
-Nós vos direm què, don Blasco; vos hi sots, e sots mon majordom, e hom que nós havem molt amat e ben feit, e que tenits terra per nós, e Déus, segons que vós m'havets enviat a dir, ha us dat est llogar: ara est llogar és tant for e tan nomenat, que jassia que vós merescats tot bé que haguéssets, est llogar no fa null hom del món sinó a Rei; on vos pregam per la naturalea que vós havets ab nós, e pel bé que us havem feit, e per ço com sots nostre majordom, que vullats lo castell per a nós, en tal manera que nós façam tant de bé a vós e als vostres, que tot lo món diga que bon guardó vos havem retut per lo servici que ens havets feit.
137
E eixí ab quatre cavallers que hi havia a una part, e venc a nós quan se fo acordat, e dix-nos;
- Senyor, ¿volets haver de tot en tot Morella?
E nós dixem;
- Don Blasco, ben podets entendre que volem que nós la haja, que a nós fa, e a vós fa l'als que us havem profert.
E ell dix;
- Pus jo veig vostra voluntat que vós la volets haver, e que em proferits tant de bé, que us seguiré, e que em plau que vós l'hajats; e prec-vos d'una cosa: que, pus Morella volets haver, que em façats tanta d'amor que jo la tinga per vós, que ben és raó, que pus jo la us ret, que la tinga per vós mills que null hom del regne.
E nós responem-li que ens plaïa, e dixem-li:
- Pus així és, anem denant don Pero Ferrández, e don Atorella, e Aceit Abuceit, e els altres cavallers, e sàpien com la tenits per nós.
E ell dix que li plaïa. E anam denant ells, e ell dix que nós dixéssem primer, e nós dixem;
- Don Blasco, deïts vós que a vós fa a dir.
E ell dix:
- Senyor, vós me faés carta que, si jo prenia algun llogar de moros que fos meu; però tant és lo bé que vós me havets feit, e el que em deïts que em farets, que bé és raó que, si jo us pusc fer algun servici, que el vos faça; e és ma voluntat, que pus vós volets que aquest castell sia vostre, que ho sia e jo que ho vull, e prec-vos que vullats que jo que el tenga per vós, que major raó és que jo el tenga que null hom del vostre regne.
E nós dixem-li que li ho graiem, e que li guardonaríem lo servici que ens havia feit. E en tant, fermà los genolls denant nós, e féu-nos homenatge de mans e de boca com tenia lo castell de Morella per nós. E nós estiguem aquell dia aquí, e l'altre dia partim-nos-en, e anam-nos-en a Ares, e cobram-lo, e donam als peons per ço com l'havien emblat als sarraïns, tant, que ells foren pagats de nos.
Altres indrets de Morella: