Palau Dalmases

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.384613, 2.181564

Edifici senyorial del segle XVII fruit de la reforma d'un d'anterior gòtic, del qual en resten alguns elements interessants. D'entre aquests cal destacar la capella del segle XV, amb volta estrellada, i relleus d'àngels músics envoltant la clau, on hi ha una Epifania. La façana és simple, amb els balcons emmarcats amb carreus i perfilats amb motlluratge esculpit, i un seguit de gàrgoles esculturades sota el ràfec. La part més interessant és l'escala del pati interior, on hi destaquen les guarnides columnes salomòniques que sostenen els arcs rampants, i el fris esculpit evocant el rapte d'Europa i el carro de Neptú. És una de les obres més interessants del barroc català.

Pau Ignasi de Dalmases i Ros, noble i erudit que hi recollir una important biblioteca de manuscrits, hi fundà el 1700 amb 14 erudits més l'Acadèmia Desconfiada o Acadèmia dels Desconfiats. Les sessions duraren fins al 1703 i el seu pòsit, a la llarga, possibilità el 1729  la creació de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Una de les iniciatives meritòries de l'Acadèmia, el 1703, va ser l'edició de les obres de Francesc Vicent Garcia (Tortosa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, 1623). Per això és un bon lloc per llegir-ne un sonet.

Entre els assistents a les sessions de l'Acadèmia, segurament hi havia Joan de Gualbes i Copons (Barcelona, 1643-1714) que dedicà un poema al rector de Vallfogona que podem llegir al pati del palau juntament amb un sonet dedicat a enaltir la noble institució. D'un altre dels acadèmics, Josep Romaguera (Barcelona, 1642-1723), en podem llegir un líric poema dedicat a l'arc iris. I, finalment, un sonet de Ramon-Enric Bassegoda (la Bisbal d'Empordà, 1856 – 1920) ens ajudarà, des de la contemporaneïtat,  a entendre la singularitat del palau i de la figura de Pau Ignasi Dalmases.