Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Fossar de les Moreres és actualment una plaça on hi ha un memorial de guerra pels morts que hi va haver en el Setge de Barcelona (1713-1714), en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. Aquest indret era un dels dos històrics cementiris de l'adjacent a la basílica de Santa Maria del Mar, i que durant el setge esdevingué fossa comuna on foren soterrats molts dels defensors de la ciutat. Espai esdevingut mític com a símbol de les perseguides llibertats nacionals, és el lloc adequat per llegir una part del popular poema que Frederic Soler va dedicar als herois de la guerra. Situats prop del passadís Malcuinat podem llegir un fragment de Troiacord, de Miquel de Palol en el qual es planteja l'inici del desenllaç d'un segrest i el simulacre de rescat que s'hi ambienta.
Lo fossar de les moreres
IV (Fragment)
I a rengleres, a rengleres
los van portant a enterrar
al Fossar de les Moreres
entre llum i polsegueres
i un retrò que fa esglaiar.
Barrejats en un munt cauen
los d'un i altre cantó,
i encara que morts ja jauen,
sembla que en combatre es plauen
lo lleial amb lo traïdor.
De sobte l'avi es fa enrere
en mirar un mort que han dut,
i lo nin, en veure que era,
tant és lo que s'esparvera
que, d'esglai, resta mut.
Contemplant-se el nét i l'avi
s'estan al mig del fossar
sense obrir per res lo llavi
lo mot que han de pronunciar.
I mentrestant, allà, al lluny,
encara la canonada
fent núvols de fum retruny,
i el vell veu l'eina mullada
de sang dels seus fills al puny.
—Oh! — al fi esclata, amb foc que llança
pels ulls l'ira del cor seu:
—Mira'l. Déu n'ha pres venjança!
Duu el vestit de l'host de França
i és lo teu pare, fill meu! —
I el vell que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
—Lo seu crim dels bons s'allunya.
Fou traïdor de Catalunya.
On l'enterrarem? — A fora.
—Al Fossar de les Moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor. —
Hi ha una humitat densa, d'aquella que fica el fred fins al moll de l'os. Travesso la placeta, giro per l'absis de Santa Maria. No fa gaire que ha sortit la lluna minvant, baixa i entregirada entre filagarses de núvols. L'aire no es fredíssim, però és com si et travessés, com si buidés la vida de pertot. Arribo al Fossar, i no hi ha ningú. Hi faig un tomb, m'encanto una estona difícil de precisar en termes de minuts amb la perspectiva del Pla de Palau i la Barceloneta llunyana, més imaginada que vista, pel passadís Malcuinat. M'entrebanco a la vorera, i més enllà del ridícul, tot i que sense testimonis, sento en l'ensopegada més que un senyal. El món s'ha aturat en aquesta entrebancada, hi ha quedat travat sense remei. Ara m'espera el gran sobresalt. Em preparo, però el sobresalt no arriba.
De sobte, sense sensacions, no l'he sentit arribar, i me'l trobo al costat; no el conec de res. Em diu:
—Debellare superbos.
—Et parcere subiectis.
—Duus els papers? —li dono la carpeta amb les revistes, Pobre, se m'encara i diu—: Què és això!
M'arronso d'espatlles. Dic:
—És el que m'han donat pel simulacre.
Queda en silenci, en intensa quietud, la mirada frunzida concentrada en un punt. Al final, em mira, diu:
—Qui ets, tu?
Em comença a pujar la mosca al nas, dic:
—I tu, qui ets?
Es torna a mirar els papers, regira la carpeta com si busqués un doble folre. No el troba, em torna a mirar, mig somriu amb la mirada enfosquida, fa que no amb el cap, diu:
—Un simulacre, eh?... Ja ho comprenc.
Mira el rellotge, s'acosta al mur de Santa Maria, mira amunt i avall del carrer. Tant de tuteig em molesta, però com que m'hi he afegit, ja no em puc imposar. El segueixo.
Altres indrets de Barcelona: