Basílica de Santa Maria del Mar

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.383726, 2.181948

Santa Maria del Mar és una església gòtica construïda, entre 1329 i 1383, pels mestres d'obra Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l'edifici) i Ramon Despuig. Pel que fa a la part exterior, és considerada l'única gran església gòtica catalana perfectament acabada. La primera església que ocupà el solar on avui està Santa Maria del Mar era l'anomenada Santa Maria de les Arenes, documentada des de 998, i construïda sobre un temple paleocristià anterior construït on  la tradició ubica la troballa de les relíquies de Santa Eulàlia de Barcelona per part del bisbe Frodoí, el 887. Recents estudis de Jordina Sales han permès sustentar la hipòtesi que la Barcelona romana disposava d'una arena o amfiteatre en aquest indret. El 3 de novembre de 1383 es col·locà la darrera clau de volta i el 15 d'agost de l'any següent s'hi celebrava la primera missa. El títol basilical fou concedit l'any 1923 pel papa Pius XI.

Diversos són els autors que han ambientat textos literaris en aquest important monument gòtic de la ciutat. Destaquem: Lluís Capdevila que la relacionà amb la Nôtre Dame de París; uns fragments d'un llarg poema que li dedicà Alexandre Plana i, finalment, un de breu de Tomàs Garcés en què l'equipara a una nau esvelta i veloç.

La construcció de l'església centra la trama de L'església del mar, d'Ildefonso Falcones. També hi ha referències al temple a El joc de l'àngel, de Carlos Ruiz Zafón i a la novel·la juvenil Thesaurus d'Àfrica Ragel.