Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El 1934, Josep Janés i Oliver (L'Hospitalet de Llobregat, 1913- Els Monjos, 1959) posà en marxa la col·lecció de "Quaderns literaris", que sortia cada dijous, de gran acceptació i ambició, al carrer dels Àngels número 20. El 1936 arribava al número 100 amb la publicació d'una extensa Antologia General de la Poesia Catalana, confeccionada per els aleshores tres joves lletraferits: Martí de Riquer, J. M. Miquel i Vergés i Joan Teixidor. Fins al 1938 n'edità 222 números, una part dels quals corresponien a la "Biblioteca de la Rosa dels Vents" que, malgrat una numeració pròpia, mantenia la correlativa dels "Quaderns literaris". Precedent de les sèries de butxaca, hi publicà sobretot obres d'autors estrangers: Merimée, Thackeray, Nerval, Sterne, Swift, Tolstoi, Papini, Bontempelli, però també de catalans: Eugeni d'Ors, Xavier Benguerel i J. M. Folch i Torres, entre altres.
Unes ratlles de l'editor que encapçalaven l'Antologia ens poden servir de lectura en aquest punt per recordar la ingent i exigent tasca d'aquest també publicista i poeta. Evocació que podem completar amb dos fragments del llibre que li dedicà en clau d'amistat i admiració Josep Rius i Vila (Igualada, 1913- Vilanova i la Geltrú, 1986).
Aquest primer centenari ens troba amb el mateix delit i amb la mateixa fe amb què cent setmanes enrere, escrivíem els mots de presentació. Mirem el passat orgullosos de l'obra realitzada, però convençuts que no tindria cap valor si les contrarietats de tot ordre que en el cura d'aquest temps hem sofert, haguessin minvat gens el nostre delit i el nostre entusiasme. Gran part del valor que aquesta obra pugui tenir neix de la seva continuïtat i de la seva regularitat.
L'haver assolit aquesta xifra que avui celebrem, ens dóna major responsabilitat per a l'esdevenidor. Aspirem a superar-nos en tots els ordres. Si la nostra gestió no seguís una trajectòria progressiva ens sentiríem decebuts de nosaltres mateixos.
En aquesta realització que el número cent significa voldríem que els amics no hi veiessin solament el fruit d'un esforç personal nostre. Tota la nostra bona voluntat hauria estat inútil si no s'hi hagués afegit la col·laboració decidida de tots els escriptors catalana, i l'ajut de la premsa catalanista i de les entitats de cultura nacional. I si un desinteressat i anònim esforç no hagués permès la realització econòmica del que fou un projecte arriscadíssim i avui és aquesta realitat que celebrem.
Per a l'avenir acceptem com a significativa aquesta alenada de joventut que duu la present "Antologia", oferta per noms representatius de la més jove promoció literària.
És aquesta alenada de joventut d'adés i d'ara la que ens ha de permetre realitzar el nostre propòsit inicial: Contribuir a donar al poble de Catalunya una cultura ben nostra, en la llengua i en l'esperit.
No podem dir, de cap de les maneres, que els «Quaderns Literaris» foren una altra bella aventura de Josep Janés i Olivé. No. Els «Quaderns Literaris» foren la gran, la tangible realitat d'una obra meravellosa que estabilitzà el poeta-editor, abans de la guerra civil. Força abans.
Janés acabava de sortir de l'aventura nobilíssima d'«Avui. Diari de Catalunya». Els seus amics sabíem que covava d'altres projectes. Aquesta vegada —probablement desenganyat dels mirallets dels grans rotatius que tant l'atraien, però que requerien una sòlida base financera per estabilitzar-los a llarg termini, fins que rendissin, econòmicament parlant, per ells sols—, s'orientava d'una manera diferent, a la recerca del seu centre, des d'on millor orientar-se.
I el centre, el seu centre. Janés va trobar-lo a començ de l'any 1934 quan llançava al públic el primer número de «Quaderns Literaris».
L'obra que escollí com a primer número d'aquesta benemèrita col·lecció no podia ser més ben triada. Fou: «Presons imaginàries» de Pere Coromines, que feia anys era exhaurida i que mereixia una edició popular i amb tots els honors.
Més il·lusionat que mai, Josep Janés anava de l'un a l'altre dels seus amics, amb paquets de fulls de propaganda de la seva col·lecció i mostrant el primer número dels «Quaderns Literaris». Algú va dir-me que a dins de la cartera o sota l'aixella duia exemplars de «Presons imaginàries» i amb ells anava com un gos amb un os, de tan content i satisfet que estava.
Amb vint-i-cinc exemplars d'aquest primer número deis seus «Quaderns Literaris» va presentar-se un vespre al bar La Flor de l'Hospitalet-centre, on ens havíem vist en una altra ocasió ja esmentada. Venia a ensenyar-me la realitat del seu projecte madurat i, sobretot, a parlar-me sobre la manera d'organitzar en el nostre sector la venda i les subscripcions.
Altres indrets de Barcelona: