Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest santuari és un lloc central de peregrinatge de tota la subcomarca del Lluçanès, de la qual, d'ací estant, tindrem una panoràmica única. Ben situats i deixant lliscar la vista pel paisatge serà oportú llegir aquesta nova mostra de Pla com a guia turístico-cultural. Hi podem rememorar, gràcies a la memòria de Pere Vila i Espona, l'última intervenció que s'hi va fer el 1958, amb motiu del centenari de les aparicions de Lurdes a França. Així es reconstruí i se'n millorà la imatge, amb la intervenció de l'arquitecte Josep Maria Pericas que donà un toc noucentista al conjunt. Hi escau, també, la lectura d'un poema de Vicenç Ambrós i Besa.
Una altra diferència visible. El Lluçanès és, no cal dir-ho, una terra de conreus, però allò que hi predomina, que dóna el to al país, són els boscos de pins silvestres. Al Moianès, el que hi predomina, per contrast, és el conreu, i com a accessori té els boscos de pins situats als vessants de la baga. Al Moianès, els pobles encara fan olor de gra, de fruita i d'hort. Al Lluçanès fan olor de fusta, verda o seca. El fet que alguns pobles del Lluçanès estiguin situats a menys altura que altres de la comarca veïna es deu als abruptes contrastos de la geografia. Prats està situat a menys altura que Moià. Però això no fa pas canviar la fesomia de la comarca ni en modifica la característica intrínseca.[...]
El Lluçanès és com un tascó posat entre la Plana de Vic a llevant i la comarca de Berga a ponent. La seva situació entre aquestes dues importantíssimes comarques n'explica la transcendència en el mosaic de la nostra vida col·lectiva. El Lluçanès té la tenacitat i la duresa del vigatanisme i el sentit modern de tot el Llobregat. Potser es decanta més aviat pel costat de Vic que pel de Berga. No té, certament, ni la riquesa de la Plana ni el sentit comercial i industrial de la conca d'aquest riu desficiós. Però s'hi troba enmig, i la seva personalitat té un vigor magnífic i sempre afirma les seves acusades característiques.
Hem travessat la comarca de sud a nord, i de Prats hem arribat, per Perafita, a Alpens. És una terra de la qual s'ha ensenyorit literalment el pi silvestre. Les varietats del pi predominen visiblement en tota l'àrea de la regió. Potser antigament hi havia més abundància d'arbres nobles: roures, faigs, alzines. Les tardors flamejants i daurades pertanyen als temps vells. El pi és un arbre una mica lúgubre, nòrdic i trist. El pi ha emmelangit una mica el paisatge. D'altra banda, l'agricultura no lliga pas els gossos amb llonganisses. El secà us aclapara, la corba muntanyosa sotja contínuament. La divina Providència ens ha afavorit amb una quantitat tan desmesurada de muntanyes, que, davant aquest present, resteu aclaparat per tota la vida.
El 15 de juny havien arribat les campanes, el 3 d'agost les beneí el bisbe de Vic, Dr. Masnou. El 24 d'agost tingué lloc la festassa. Potser encara es queda curt el mot. Parlant de dates lligades amb Lurdes, sovint hem recorregut a mots que poguessin expressar l'entusiasme i entrega del poble i fins de la comarca. Aquesta vegada jo crec que tot el que es digui serà poc. El poble sencer enramat i engalanat. La Guàrdia Urbana i la Creu Roja de Vic -els seus components posats a disposició de la nostra vila- se les veien negres per establir ordre entre tants milers de persones vingudes de tots indrets. Mossèn Estanislau volia que fossin quinze mil i potser no exagerava massa. A les set del matí s'havia dut la imatge al Santuari des de la parroquial on havia romàs durant els darrers mesos. Benedicció de l'altar pel nostre bisbe Dr. Masnou. Missa de comunió on els combregants foren a milers. Més tard al passeig, com es pogué, es va rebre el bisbe francès. L'auxiliar de Barcelona, Dr. Jubany, ja es trobava entre nosaltres. S'organitzà la comitiva que havia de dirigir-se al Santuari per beneir-lo i celebrar-hi el pontifical a l'altar provisional erigit a fora en el lloc més visible. Es cantà la missa de la Mare de Déu de Núria, va predicar el Dr. Masnou... El dinar oficial a la sala de l'Orient també reuní força gent. Tres bisbes a la presidència. Recordo el de Vic adreçant mots en francès al vingut de Tarbes. Jo, en representació de la Junta i del poble, havia de fer també un parlament. Abans el llegiren i rellegiren els representants de la censura provincial, i mentre parlava restaren a l'aguait que no hi hagués cap modificació. Tard o d'hora la senyora Sitjà em va regraciar els mots dirigits al seu marit. Jo crec que se'ls tenia ben merescuts. El Josep Plarromaní em digué que s'havia estremit quan escoltà que al referir-me a ell l'anomenava «el nostre senyor Batlle».
Evocacions de Lurdes
Ermita jacent
a dalt l'esplanada,
de flors enramada,
i sempre present,
vers el firmament
alces la mirada,
tothora encegada
d'amor imponent.
Altiu escenari,
ben enjardinat,
amb gran majestat
ja n'ets coronari
en eix espadat,
de vida voltat,
d'un cor mil·lenari.
Mirall redemptor
de blau ancestral,
sou l' angelical
Mare del Senyor.
A Lurdes de França
vàreu aparèixer,
donant a conèixer
la nova esperança.
No sols els malalts
confien en Vós,
i el cor amorós,
des de cims tan alts,
que mou els fidels
davall els estels,
és l'indicador
d'una fe ingent,
que igual que el vent
i amb gràcil candor,
s'ha estès per Prats
i l'Alt Lluçanès,
on l'aire distès
uneix els estrats
de la societat,
creant el caliu
que conserva viu
un doll d'amistat.
A Prats de Lluçanès
Mireu-la la bella, la jamosa vila,
que alegre s'aixeca enmig d'un bressol.
Tota juganera, ja creix i s'enfila;
com ocellet jove que vol emprendre el vol.
Com un nin que enyora estar prop la mare,
ella va enfilant-se a son formós cim.
Oh Verge de Lurdes, més a prop encara
tots volem tenir-vos: cap a vós venim.
Que en sou d'escaient, allà dalt la serra!
que en sou de formosa, en vostre recés!
Vós des d'aquest soli vetlleu nostra terra;
vós sou la Regina del gai Lluçanès.
De dalt d'eixa serra que bé s'hi respiren
els perfums d'orenga, timó i romaní.
La vista s'esplaia, i d'aquí s'oviren
Pirineu altívol, Montseny i el Cadí.
Muntanyes de Berga, serres de Solsona;
Montserrat -les crestes- també d'aquí veig;
Sant llorenç, domino ta gran companyona:
el perfum de totes porta el suau oreig.
Ets laboriosa i molt falaguera;
tos fills de bon tracte i de franc parlar.
tot seguit hi troba, la gent forastera,
la franca acollida i el dolç benestar.
Conserves encara, amb gran gelosia,
la fe dels teus avis. Ells amb devot zel
van edificar-hi, per la rodalia,
formoses capelles que guien al cel.
Aquestes capelles són llànties enceses
que vetllen la vila, la guarden de mal.
Tots precs i comandes seran ben ateses,
si amb fe i amb constància demanes com cal.
De l'antiguita en conserve vestigis,
com són Pedra Dreta, Sant Pere del Grau;
Sant Andreu de Llanars guarda els seus prestigis
i a Santa Llúcia hi ha un castell feudal.
Aquí va la indústria creixent cada dia
com també les arts tenen son conreu;
els bons menestrals ede l'artesania
ja tenen llur fama conquerida arreu.
d'aquesta comarca tu n'ets la Regina;
aquí acudeixen tots els comarcans;
la gent forastera, tant com la veïna,
a tots els estimes com a bons germans.
Els teus camps són fèrtils en el pla i la serra
i el pagès s'entrega al seu bon conreu;
ell amb ses suades rega aquesta terra
i espera la paga; l'abundor de Déu.
Els prats són catifes d'0herbatges frondosos.
Els ramats pasturen guardats pels pastors
que amb llurs cantarelles els fan més formosos,
i unint-s'hipastores, parlen dels amors.
Boscos que et rodegen et fan d'harmonia
i són dolça estada per al visitant;
els ocells t'omplenen amb sa melodia
i les fonts hi canten tot regalimant.
Pradencs, tots alhora! Amunt l'esperança!
Tots agermanem-nos i fem-la ben gran;
que els nostres esforços siguin de gaubança
dels fills i dels néts que ens succeiran.
Altres indrets de Prats de Lluçanès: