Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'hospital de la Santa Creu de Barcelona va ser fundat el 1401, a partir de la fusió de sis hospitals que llavors hi havia a Barcelona. El 13 de febrer del mateix any va començar la construcció del nou hospital, la qual finalitzaria el 1450; Guillem Abiell en fou el mestre d'obres. El 3 de setembre, el papa cismàtic Benet XIII d'Avinyó Pere de Luna va donar la butlla fundacional de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, confirmant així l'acord entre bisbat i Consell de Cent.
Avui, les sales gòtiques de l'edifici estan ocupades per la Biblioteca Nacional de Catalunya, lloc literari per excel·lència. Podem optar per situar-nos al claustre de l'antic hospital avui ornat amb una font i tarongers, rebatejat tot plegat com a Jardins Jordi Rubió i Lluch i llegir-hi una evocació de la biblioteca en temps de guerra de la mà de Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Granada, 2012) quan retorna al lloc molts anys després. Jordi Rubió Balaguer va ser el primer director de la Biblioteca de Catalunya des de l'any seva fundació per la Mancomunitat, el 1914. També va organitzar la xarxa de Biblioteques Populars fundada un any després. Durant la guerra civil espanyola, va traslladar el fons de la Biblioteca del Palau de la Generalitat a l'antic Hospital de la Santa Creu, amb la qual cosa va aconseguir salvar el tresor bibliogràfic.
A l'Hemeroteca del carrer del Carme ho he tornat a viure tot. Però no igual. Ho he viscut amb l'ànim escaldat. M'han semblat impossibles les paraules pronunciades per mi fa trenta-cinc anys; cridades als carrers, places, altaveus, cines, plaça de braus de Barcelona. La Barcelona de la guerra. D'aquella guerra.
Insòlites paraules per ingènues, injustes de vegades. Les he llegides com si no fossin meves, però ho foren; ho són. He sentit una mena d'enveja d'aquella noia que era jo, que ja no sóc. Mirava les fotos d'aquell rostre fresc, agressiu, d'ulls flamejants com els de tot jove que creu, rabiosament, en allò que diu, encara que digui rucades, encara que prediqui utopies, les belles utopies sense les quals l'home no ho fóra.
De tant en tant he copiat una frase amb la mà tremolosa, una mica freda, i ja arrugada. He demanat a la bibliotecària fotocopia d'un article, d'una foto, d'un cartell de la guerra. Abans de tornar-me'n a casa, abans de veure'm el rostre a l'espill de la meva cambra, he buscat un banc entre els tarongers del pati de l'Hospital de la Creu, voltada de nois i noies que es besaven, o llegien o, senzillament, miraven els tarongers que a l'hivern són al seu punt mes lluminós. Noies i nois com érem nosaltres fa trenta-cinc anys, quan érem capitans.
Altres indrets de Barcelona: