Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
No hi ha dades exactes sobre la data de construcció, si bé se li atribueix l'any 911, que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II, a qui s'atribueix la seva construcció. La portalada de l'església està emmarcada per dues columnes acabades en dos antics capitells visigòtics fets de marbre on es repenja l'arquivolta de mig punt. Al timpà hi ha una imatge de Jesús voltat pels apòstols Pere i Pau. La decoració d'aquest frontal és de l'època visigòtica, amb representacions tetramòrfiques dels evangelistes. Sant Marc està representat per un lleó i sant Lluc per un brau, i Sant Mateu i Sant Joan per l'home alat i l'àguila. Al timpà apareix esculpida, al centre, la figura del Crist en Majestat assegut al tron i amb el nimbe crucífer. La mà esquerra té un llibre i la dreta està en actitud de beneir. Sota hi ha les inscripcions del noms de Pere i Pau, l'Alfa i l'Omega, voltat d'un text llatí que diu: "Aquesta porta és el camí del Senyor per a tots, el portal de l'horta de la vida. Veniu-hi tot passant per mi. Renard, per ell i per l'ànima de la seva esposa Ramona, va donar 7 morabatins per a fer aquesta església".
Sobre els capitells hi ha uns medallons amb representacions pròpies de l'època visigòtica. L'església és d'una única nau amb planta de creu grega. Té un absis i dos absidioles i una cúpula amb transsepte. L'interior és cobert amb volta de canó. Completa el conjunt un petit i recollit claustre. Enmig de la pau i el silenci que l'envolta podem llegir una breu síntesi històrica de la mà de Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981) i els sonets que Manuel Bertran i Oriola (Cardona, 1901 - Barcelona, 1976) i Mercè Sala i Vidal ((Mataró, 1917-2006) van dedicar a lloar l'indret.
Si ens hem de regir per la tradició, Sant Pau del Camp és un monument molt antic. Els dos capitells merovingis utilitzats de nou a la porta de l'església romànica i la làpida del comte Guifré II, mort el 911, que hi ha a l'interior del temple, semblen confirmar-ho. Es tracta d'un establiment benedictí dependent — probablement — de Sant Cugat del Vallès. L'església és romànica, de planta de creu grega, volta de canó i cimbori, de principis del segle XII. El claustre és del XIII, de planta rectangular amb arcs sostinguts amb dobles columnes. La sala capitular avui serveix de casa rectoral. És un romànic pobre. Les escultures de la façana principal revelen un art tardà. El contrast entre la pobresa del romànic de Barcelona i el de la resta del país és sorprenent.
A Sant Pau del Camp
Sant Pau del Camp, saule caigut,
vós que heu escrit, vós que heu clamat
que sense alè de caritat
faríem so d'aram batut,
concilieu el foll traüt
amb la follia de l'Amat
i anuncieu a la ciutat
el Déu de tots, desconegut.
Si als atenesos ja ho van fer,
deixeu el temple pel carrer
i repetiu: "Barcelonins,
fugiu dels ídols, que el Senyor,
Déu de l'amor i del perdó,
de terra endins, és cor endins".
A Sant Pau del Camp
Colpits pel gran renou de la ciutat
—que apar inexhaurible llançadora—,
veure't en peu ens plau i ens enamora
car vetust l'urbs moderna has encisat.
Un temps, fora del clos emmurallat
quan era la foscor espaordidora,
la teva porta es feia acollidora
donant al pelegrí hospitalitat.
Dreçat al camp miraves murs i torres
i amb tals records de més enllà no esborres
l'alè de la Barcino Imperial.
Vas veure néixer Glacis i Drassanes
i avui: veus a milers vides humanes
mes, enyores potser, l'àmbit feudal?...
Altres indrets de Barcelona: