Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En un intent de regenerar els entorns del carrer Robadors, el 2008 s'hi va fer una intervenció urbanística en profunditat. De manera que la nova plaça Vázquez Montalbán centra tota una sèrie d'edificis de nova construcció (hotel, edificis d'oficines...) i limita amb la Rambla del Raval, veritable nou pulmó verd del barri.
Hi podem llegir la cançó inicial de Flor de nit, una obra de teatre musical en català estrenada al Teatre Victòria de Barcelona l'any 1992, va ser escrita per Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003), essent una de les poques incursions literàries seves en català; Albert Guinovart (música) i Dagoll Dagom, dirigida per Joan Lluís Bozzo. Es va representar en 248 ocasions, amb més de 150.000 espectadors. La trama està ambientada en un cabaret de l'avinguda del Paral·lel durant la Barcelona dels anys previs a la Guerra Civil Espanyola. L'eix principal ve donat pel triangle amorós format per l'anarquista Quimet; per una noia obrera amb grans aspiracions, la Rosa; i per un intel·lectual de l'alta burgesia, en Reynals. És un homenatge als anys daurats del Paral·lel.
Flor de nit
Quan ve la nit,
sota la lluna blanca,
totes les flors a contracor
es tanquen.
quan ve la nit,
sota la lluna blanca,
sols una flor s'obre de sobte
i canta.
Sóc Flor de nit
sota la lluna canto,
sóc Flor de nit,
de dia tot són penes,
quan ve la nit
a la ciutat d'ivori
surten els gats
i cauen les caretes.
Surto al carrer
sota la llum de les bombetes celestes
i sóc com tu
ciutat del desig,
ciutat de la memòria.
Blanca de dia,
blanca de dia,
però de nit, vermella.
Quan ve la nit,
sota la lluna plena,
canto l'amor
que em puja per les venes.
Quan ve la nit,
sota la lluna nova,
somnis de mort
em deixen sense esma.
Surto al carrer
sota la llum de les bombes i pistoles
i sóc com tu
ciutat del desig,
ciutat de la memòria.
Blanca de dia,
blanca de dia,
però de nit, vermella.
Sóc Flor de nit
sota la lluna canto,
sóc Flor de nit,
de dia tot són penes,
quan ve la nit
a la ciutat d'ivori
surten els gats
i cauen les caretes.
Altres indrets de Barcelona: