Església de Betlem (La Rambla)

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.382995, 2.171420

L'església de Betlem és una església barroca regentada pels jesuïtes fins a la seva expulsió  el 1767. Va acollir el Seminari Conciliar de Barcelona, llavors conegut com Seminari de Betlem, entre els anys 1772 i 1878. Fins el 1936, en què va ser incendiada, tenia l'interior més sumptuós de les esglésies barcelonines (la decoració interior de l'església de la Mercè dóna una idea de com devia ser la de Betlem). S'hi perderen llavors nombroses obres d'Antoni Viladomat i una gran talla de Sant Ignasi, obra de Miquel Sala (1688).

És d'una sola nau, disposada paral·lelament a la Rambla. A la façana principal, que dóna al carrer del Carme però és visible parcialment des de la Rambla gràcies a un eixamplament que fa en aquest punt, la porta apareix emmarcada per columnes salomòniques (columnes helicoïdals) amb les escultures dels sants jesuïtes Ignasi de Loiola i Francesc de Borja, obra d'Andreu Sala. Sobre la porta hi ha una nativitat (representació del naixement de Jesús, com un pessebre) obra de Francesc Santacruz i al·lusiu a la dedicació de l'església. A l'extrem esquerre de la façana, a la cantonada amb el carrer de Xuclà, hi ha en una fornícula una imatge de Sant Francesc Xavier, també jesuïta, i també obra de Francesc Santacruz.

La façana lateral, que dóna a la Rambla, té un encoixinat que s'estén també a la part baixa de la façana principal, i té dues portes. La més propera a la principal està coronada pel nen Jesús, de Francesc Santacruz; i l'altra és una còpia moderna de l'anterior, i fou construïda el 1906 sota la direcció d'Enric Sagnier i la guarneix la imatge de Sant Joan Baptista nen.

Serà al peu de la primera imatge on podrem llegir un fragment de dietari del baró de Maldà que tracta de les obres de condicionament que s'estaven duent a terme en aquest punt el 1784 i de si es tornava a obrir l'església de Betlem i dos fragments de la prosa que Jacint Verdaguer va dedicar al Nen Jesús que ell divisava des de l'habitació que ocupava al Palau Moja.