Santuari de la Gleva
Jacint Verdaguer va fer diverses estades al Santuari de la Gleva per ordre del bisbe Morgades, després de les desavinences amb el marquès de Comillas. Inicialment, ocupà una petita habitació que tenia una finestra que donava al cambril de la Mare de Déu, després es traslladà a l'habitació del senyor bisbe que és on actualment es guarden els records del poeta. Hi estigué reclòs gairebé dos anys, del 26 de maig de 1893 fins al 10 de maig de 1895. Aquest últim any decidí desobeir el bisbe amb gran escàndol de tothom i baixà a Barcelona a viure amb la família Duran, a la qual, a la mort del pare, s'havia compromès a ajudar i custodiar. Un fragment d'En defensa pròpia (1897), conjunt d'articles escrits defensant-se dels atacs que rebia d'antics amics i protectors, serà el més encertat per ser llegit en aquesta cambra del bisbe, on també va fer sojorn durant mesos el poeta. Al santuari s'hi guarden dos objectes personals de Verdaguer: la ploma i el tinter amb què escrivia i el manuscrit del "Plor de la tórtora".
