Davant el Teatre Principal

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.378645, 2.175304

L'antic teatre de la Santa Creu, fundat a benefici de l'Hospital del mateix nom al segle XVI, a partir de 1840 adoptà el nom de Teatre Principal per tal de marcar distàncies respecte altres teatres nous, i sobretot del recentment creat Gran Teatre del Liceu. El canvi de nom va anar acompanyat d'una reforma arquitectònica, de la qual data la façana actual (1847), projectada per Francesc Daniel Molina i Casamajó. La rivalitat amb el Liceu continuà, programant tots dos teatres òperes i mirant de ser els primers a estrenar els títols de més èxit o de contractar els millors cantants. Així, el Principal va ser el primer a estrenar Aida de Verdi o una òpera de Wagner, Lohengrin (el 1882, un any abans que el Liceu).

Al voltant de 1860, hi ha un auge d'autors en català: Frederic Soler, Eduard Vidal i de Valenciano i Conrad Roure, que evolucionen des del sainet al drama romàntic, burgès i historicista. Als anys setanta del segle passat va començar la seva decadència, que es consolidà a començament del segle XX, tot coincidint amb el traspàs de la titularitat de l'hospital a mans privades. Una campanya popular va impedir que es derruís el 1889. Va abandonar la programació d'òperes (era un espectacle molt car) i va tenir moments importants en la renovació del teatre català, com quan va acollir els Espectacles i Audicions Graner.

El 5 de juny de 1896, al saló de descans s'hi va presentar el Kinematograph, una variant de l'aparell dels Lumière, que va constituir la primera mostra pública de fotografia en moviment feta a Barcelona --al desembre del mateix any, els Lumière van presentar el seu invent al taller del fotògraf Napoleon.

Dos fragments del dietari del Baró de Maldà ens serviran de lectura per evocar diferents parts del teatre, després d'un incendi, quan es reconstruïa en l'aspecte que ens n'ha pervingut fins als nostres dies. Per la seva banda, un fragment de les memòries de Conrad Roure (Barcelona, 1841-1928) tracta de la rivalitat entre les programacions del Principal i del Liceu fins al punt de generar un singlot poètic de Serafí Pitarra (Barcelona, 1839-1895) un fragment del qual pot ser llegir en aquest punt.