Església de Santa Anna

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.385917, 2.171221

Des del segle XII, Santa Anna de Barcelona és una església i un antic monestir amb claustre i sala capitular, vinculat a l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem. L'església romànica va ser declarada monument nacional l'any 1881. Actualment es conserva l'estructura original del temple, amb absis quadrat i planta de creu, coberts amb una volta de canó apuntada del segle XIII. La porta principal, d'estil gòtic, és de l'any 1300. En el segle XIV es va allargar la nau, que ja fou coberta amb volta gòtica de creueria, i en el segle XV es construí el cimbori, reconstruït en obra vista després de la Guerra Civil Espanyola. Entre altres singularitats podem destacar: la capella dels Perdons, del segle XIV, situada a l'esquerra de l'absis; el sepulcre del cavaller Miquel de Boera, del segle XVI, i la nova capella del Santíssim, decorada amb pintures de Pere Pruna. Precisament en aquesta església, el 1897 es va gravar la veu de Jacint Verdaguer en un disc de cera de gramòfon, llegint dos poemes seus de Caritat ("La cegueta" i "Amor de mare"), que podem escoltar  gràcies a la còpia que ens n'ha facilitat el MUHBA (MVB 1249); un fragment de "Nuvial", de Joan Maragall, que rememora l'enllaç del poeta amb Clara Noble en aquesta església el 27 de desembre de 1891 i el posterior viatge de noces per Provença i Itàlia; un fragment de les memòries de Joaquim Maria de Nadal i Ferrer en què evoca l'ambient d'una missa de dotze i la procedència i estatus social de la gent que hi assistia, i, finalment, el sonet que dedicà al temple Mercè Sala i Vidal.