Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta plaça, coneguda abans de la reforma de la Via Laietana com la plaça del Blat està presidida per un àngel dissenyat pel mestre de cases Rafael Plansó el 1616 i materialitzat pel mestre argenter Felip Ros el 1618. Originàriament ocupava el cim d'un obelisc que hi havia al centre de l'antiga plaça. Actualment una rèplica de l'original que es conserva a al museu d'Història de Barcelona està col·locat en un balcó de la Numismàtica Calicó. Situats en un angle que tinguem a la vista el carrer de l'Argenteria i la Via Laietana pot ser l'adequat per llegir un fragment de Troiacord, de Miquel de Palol, en què el protagonista fa el trajecte d'aquesta plaça estant fins al davant de l'església de Santa Maria del Mar.
Fem la baixada suau, pautada per fanals de tres globus amb una armadura protectora. Se m'acut com explicaria el que estic fent a algú que no sabés de què va, als escombriaires que reguen els carrers, ho comento i riem. M'agafa un atac de riure. En Carles prova de contenir-me i no pot. També riu, no tant com jo, i no sé si per compromís. I tant me fa! Sense dirigir-nos la mirada, l'home desvia la manguera al nostre pas per no ruixar-nos, l'aigua va avall, violenta i ordenada. No puc parar de riure, ric de riure. I ric, ric i ric. Caminem de pressa, més alentits pel riure que per la por de relliscar. On et porta riure? Et desplaça, també, i et torna, i ric encara. Qualsevol cosa que en Carles diu per distreure-me'n, encara em fa riure més. Arribada la plaça, la visió frontal del carrer perd importància davant dels edificis i l'amplitud. A l'esquerra, una façana amb una fornícula al centre, i no dues com diria la memòria, l'una amb caduceu i a les sandàlies ales, l'altra amb l'arc i la lira; no, aquesta conté una figura femenina amb una creu al cap, la mà dreta amb l'índex cap a terra, la mà esquerra aixecada, l'índex assenyalant a quaranta-cinc graus. Una mà que potser assenyala, potser és un gest que atura el vianant. Un carrer transversal, ample i transitat, i la mirada se'n va cap a la dreta: un carrer antic, en diagonal, en la direcció de la mà esquerra de la figura femenina, deixa dos grans edificis cantoners en l'ortogonalitat; el del damunt, tot de vidre, tan sols per apartar-ne la vista si es recorda el que hi havia abans, amb les obertures de la planta baixa recollint també les de la primera, d'ordre neoclàssic rematat amb estàtues ajagudes. El de la dreta, en angle agut, marca la inflexió del terreny (el carrer transversal és pla, i el que va en diagonal a la dreta descendeix suaument), i és una realització blanca de gust dubtós, encalat en blanc, però si més no fet en una mesura humana. Per dalt remata l'angle un pòrtic circular de columnes toscanes, amb figues que la memòria volia la parella de guerrers, mascles atlètics de cos, femenins de faccions, tot blanc de reflexos de lluna, amb el carro tirat per quatre Pegàs, capes al vent i els cascs en forma de clova d'ou amb una estrella a l'extrem, contra un cel fosc i lluminós, blau i profund d'estrelles, amb l'alta lluna minvant, però el que hi ha són tres figures dretes, la primera amb la dalla contra el cos, com un soldat, la del mig, amb el braç esquerre trencat, sembla sostenir una àmfora o un càntir, la de la dreta és una dona amb una criatura en braços. El carrer en diagonal a la dreta manté un traçat antic, i les cases són velles i mal escairades. Al final es veu de gairell la façana d'una església gòtica. S'hi arriba, i davant hi ha una plaça trapezoïdal amb una font de pedra a la cantonada.
Altres indrets de Barcelona: