Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Plaça del Rei conserva la disposició rectangular derivada del projecte d'urbanització que es va dur a terme durant el regnat de Martí l'Humà, a la segona meitat del segle XIV, per tal de fer-hi una plaça allargada on poder celebrar-hi torneigs i eliminar-ne el mercat que s'hi feia tradicionalment. Està voltada d'edificis gòtics i renaixentistes, tancada per tots els costats excepte a l'extrem sud-oest, per on es comunica amb la Catedral mitjançant la Baixada de Santa Clara i amb el carrer de la Llibreteria a través del carrer del Veguer. Al costat nord destaca la façana del Palau Reial Major, gòtic, amb la torre del Mirador del Rei Martí a l'extrem esquerre, des d'on s'obté una bona vista sobre la ciutat medieval, i, al cantó dret, l'escalinata que porta al Saló del Tinell i a la capella de Santa Àgata, la façana de la qual tanca la plaça pel costat est. El costat sud-est conté la casa Clariana-Padellàs, seu del Museu d'Història de la Ciutat, un casalot gòtic que fou traslladat aquí des del carrer dels Mercaders quan es va obrir la Via Laietana. La banda oest està ocupada pel renaixentista Palau del Lloctinent, del segle XVI.
Situats en qualsevol punt de la plaça podem llegir dos sonets que exalten la magnificència reial i històrica de l'espai, un de Jaume Martí i Marull i, l'altre, de Carles Fages de Climent. També escau la lectura del fragment d'Homes d'honor, de Xavier Bosch que genera la intriga sobre les veritables causes de l'incendi del Liceu el 1994.
A la Plaça del Rei
Sonava el bronze d'una gran campana,
a l'hora que el sol va cap Ponent;
les remors de la vida ciutadana,
s'anaven esvaint pausadament.
Llavors tot animant-se la vellúria
d'aquelles brunes pedres ancestrals,
una veu que era un clam i una cantúria,
ha ressorgit dels gòtics finestrals:
—Jo sóc l'arca que guarda vostra història;
jo he vist el millor temps de vostra glòria
i he servat en les cendres son caliu.
Digueu-me què és d'aquella raça forta;
és malferida encara, o bé ja és morta?—
I el bronze li ha respost: — Encara viu! —
Plaça del Rei
Plaça del Rei, arxiu de la Corona,
Babel feixuga, inútil escambell.
De la capella d'Àgata, mesell,
el Cerimoniós deleix en l'ona
un somni d'illes d'or, pètria espona.
Hi ha un bleix de sang als vidres del Tinell.
El de robins a punta de coltell
escriu dos noms: Sibil·la i Barcelona.
... Plint esvaït de Júpiter romà
—orgulls d'ahir, recances de demà—,
Tàber vetust, seny de Favència Pia...
El darrer ungit hi dreça un colomar
en l'hora trista. I plora, fent volar,
com un colom perdut, la monarquia.
Altres indrets de Barcelona: