Capella de Santa Llúcia

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.383921, 2.175658

La capella de Santa Llúcia o de les Onze Mil Verges és situada a un angle del claustre amb entrada exterior. Es va construir entre els anys 1257 i 1268 d'estil romànic tardà, sota el mandat del bisbe Arnau de Gurb (1252-1284)  la tomba del qual es troba al costat de l'Epístola (o sigui, entrant per la porta principal a mà dreta).

De planta rectangular, amb una sola nau amb volta de canó apuntada i de dimensions molt reduïdes, està edificada amb dovelles molt regulars. La façana té porta amb arc semicircular amb arquivoltes i dues columnes a cada banda amb capitells esculpits amb figures geomètriques i d'animals; sobre el centre de la seva façana s'alça una petita espadanya de dos buits (afegida posteriorment). Al costat de l'Evangeli (entrant a mà esquerra) es troba la tomba  del canonge Francesc de Santa Coloma, del segle XIV, a sobre el qual hi ha un calvari tallat en pedra amb el fons de vidre blau, el mateix canonge hi apareix representat agenollat al costat de la creu.

La dedicació original de la capella fou a la Mare de Déu, a santa Quitèria i a totes les santes verges, havent-hi un altar dedicat a santa Llúcia i un altre a santa Àgata. La dedicació exclusiva a santa Llúcia data del 1296 en què segons la tradició, per intercessió miraculosa d'aquesta santa, una nena nascuda sense ulls els obtingué (santa Llúcia és considerada protectora de la vista i patrona de les modistes). A dins o fora de la capella en el carreró que porta el nom de la santa podem llegir una anotació del dietari de Joaquim Renart que recrea l'ambient de la festa dels cecs a les primeres dècades del segle XX.