Ca l'Ardiaca

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.384090, 2.175658

La Casa de l'Ardiaca  té  l'estructura, globalment, de caràcter gòtic flamíger, encara que els detalls esculturals continguin motius del renaixement italià. Al llarg dels anys ha sofert diverses remodelacions i ara es troba integrada amb la Casa del Degà, un palau renaixentista. Els orígens cal cercar-los al segle XII. A principis del segle XVI, va ser reformada per Lluís Desplà i d'Oms, ardiaca major de Barcelona i president de la Generalitat. El pati no es va poder construir al centre de l'edifici, seguint els cànons de l'època, perquè no hi havia prou espai en estar tocant la muralla romana, i es va situar a l'entrada. D'aquesta reforma destaca la porta de la planta noble.

El 1895, va passar a ser la seu del Col·legi d'Advocats de Barcelona, que el 1902 encarregà a Lluís Domènech i Montaner la decoració de l'edifici. La bústia modernista de la façana la va afegir Domènech i Montaner i és obra d'Alfons Juyol. Finalment, el 1920 passa a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona, i des de 1921 és la seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

La muralla romana original és visible des de l'interior de l'edifici, a la planta baixa. Al pati hi ha una gran palmera i la font que el dia de Corpus Christi es guarneix amb l'ou com balla. Situats a la vista del conjunt podem llegar el poema inicial de Somnis, de Guerau de Liost, que van ser escrits a ca l'Ardiaca; un altre de Josep Carner, mostrant l'admiració que sentia per l'amic i mestre poètic; un fragment de prosa periodística de Josep Maria de Sagarra descrivint com era la casa que aleshores habitava el poeta i un poema d'Antoni Martí Monteys que canta les excel·lències de la mítica palmera.