Catedral. Sobre el terrat de la nau

De finals del segle XIII són les dues torres campanar, d'inicis de la construcció gòtica, la situació de la qual correspon als extrems del creuer. Ambdues són vuitavades i de 53 metres d'altura.

Una de les torres dita de les hores o rellotge, se sustenta sobre l'entrada de Sant Iu. Es troben en aquesta torre la campana Eulàlia, que és la més gran, de 3 tones de pes, i és la que toca les hores, i la que duu el nom el nom d'Honorata i dóna els quarts. L'estructura superior és de ferro magníficament ornamentada i va ser construïda a la fi del segle XIX seguint l'estil modernista. L'Antiga versió de l'Honorata havia sigut destruïda per les autoritats borbòniques el 1714, juntament amb la Piràmide del Born, dins d'un procés de destrucció de símbols nacionals. La campana havia servit de toc a sometent per mobilitzar la població durant els 14 mesos setge previ. Va ser destruïda i amb el metall fos es van construir canons per a la Ciutadella. L'altra torre és l'encarregada de les hores eclesiàstiques. En aquesta hi ha deu campanes, totes amb noms femenins, entre elles la Tomasa. Aquesta és la campana més gran de l'estat espanyol i dóna la volta completa. Va ser col·locada el 1589 i la llegenda popular diu que sota seu s'hi podien arrecerar set sabaters asseguts en els seus escambells i a l'entorn d'un vetllador.

Després d'ascendir-hi amb l'ascensor, ens situarem en el passadís metàl·lic que ressegueix el carenat de la volta catedralícia, hi podem llegir el fragment de Senyoria de Jaume Cabré en què les campanes de diverses esglésies, algunes visibles des del punt on estem, i entre elles la Tomasa de la seu, convoquen els feligresos a la funció religiosa.