Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El 1994 l'Ajuntament encarregà a Joan Brossa un element corpori per situar-lo davant les muralles romanes i medievals de la ciutat. Si la idea primera era crear una mena de tanca que protegís els carreus de la muralla i delimités la plaça Nova, la creativitat de Brossa va anar molt més enllà, fins a dissenyar, a partir del nom de Barcelona en el temps dels romans, un autèntic logotip, perquè cada lletra és un poema en si mateixa: el pal sec de la B, tan brossiana; la piràmide amb l'accent obert de la A; la robusta Clarendon de la R; la lluna minvant que fa de C; el baix relleu del pal i el punt de la I inscrit dins d'un quadrat; l'única lletra d'alumini, la N, formada per unes veles evocadores del Mediterrani; i el sol radiant que representa la O, en el qual figura la signatura de l'artista. Un conjunt que es pot veure des de qualsevol angle, perquè tots els caràcters —fosos en bronze, amb l'excepció esmentada—, queden totalment exempts. Situats davant del logotip podem llegir un breu poema de Joan Brossa en què fa el retrat de la lletra A, tan recurrent en la seva obra visual, i una sextina urbana que conclou amb un vers tan sincrònic amb el lloc literari que estem admirant com: "Fem del carrer, així, el nostre museu!".
Autor:
Joan Brossa i Cuervo
Obra: Passat festes, 1993-1995 , 2000
Obra: Passat festes, 1993-1995 , 2000
Retrat literari
La lletra A té dos traços rectes i inclinats que, partint
del punt més alt de la lletra, es dirigeixen
als extrems de la base; un petit traç horitzontal
completa el dibuix d'aquest signe.
Autor:
Joan Brossa i Cuervo
Obra: Quart llibre de sextines 1981-1986 (Viatge per la sextina) , 1987
Obra: Quart llibre de sextines 1981-1986 (Viatge per la sextina) , 1987
Sextina urbana
A Judit i Enric Satué
Com niu resolt al carrer,
una façana es pot tornar museu;
amb el sol reflectit a les parets,
o el mirall d'unes lletres a un fanal,
s'encén una botiga pels mosaics
i, a fora, l'alfabet posa senyals.
On les ales fan senyals
es foraden els grisos del carrer;
al mateix riu, flors blanques de mosaics
encenen els fanals d'aquest museu;
l'ensenya que guarneix cada fanal
ens guia en una selva de parets.
Bosc penjant d'unes parets,
creixen els rètols amb tot de senyals,
com una por es desarma en un fanal
o treu el cap la terra pel carrer.
Tots som els visitants d'un tal museu,
on els rètols i els símbols fan mosaics.
L'hora pessiga els mosaics,
i és lliure el ciutadà enmig de parets;
tothom té al seu abast el llarg museu
que reposa a l'atzar en uns senyals
pintats, tallats, forjats, en ple carrer,
i ens fa claror amb mirades de fanal.
Damunt el mapa, el fanal
del laberint sotmet tots els mosaics
i mouen les palanques d'un carrer
els rètols sobre portes i parets.
No enganya aquesta festa de senyals
que duen als carrers veus de museu.
S'aixeca el sol al museu;
el destí porta alt aquest fanal.
Com un llibre tancat ple de senyals,
el pensament empara els seus mosaics
i gira fulls damunt les mil parets
que acoten el teatre del carrer.
Fem del carrer, així el nostre museu!
A les parets la ment obre un fanal:
aigua o mosaics n'estenen els senyals.
Altres indrets de Barcelona:
Indrets