Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La plaça Nova data del 1355, quan el Consell de la Ciutat va decidir canalitzar les aigües que baixaven de Collserola cap a la plaça de Sant Jaume. Antigament era una plaça presidida per les dues torres romanes i el palau episcopal. Hi confluïen els carrers de la Palla, del Bisbe, del Corribia, del Bou, dels Arcs i dels Boters. Va ser remodelada el 1991 arran dels Jocs Olímpics. D'antic s'hi celebrava cada any la Fira de Santa Llúcia, avui ampliada a la plaça de la Catedral. Hi podem llegir un text de contextualització històrica d'Agustí Duran i Sanpere (Cerveram 1887-Barcelona, 1975) i alguns poemes: els de Jaume Martí i Marull i Ramon E. Bassegoda (la Bisbal d'Empordà, 1856 – Barcelona, 1920) parlen de les torres romanes; els d'Antoni Navarro (Vilaller, 1867 – Barcelona, 1936), Josep Lleonart (Barcelona, 1880-1951) i Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961), de la tradició de la fira
nadalenca i dels seus encants.
A la Plaça Nova
Vetustes torres romanes;
silenciós Palau Bisbal;
clos on visqueren, llunyanes,
belles pompes sens igual.
Tu que ens pots dir tantes coses
de reis, comtes i prelats;
d'antigues fires de roses;
de marxants i enamorats,
ara que ja ets envellida,
recordant ta millor vida,
fas tres presents als infants:
Sant Roc, la festa joiosa;
Santa Llúcia gloriosa,
i per Corpus, els gegants.
Torres de la Plaça Nova
De la Favència Julia Augusta Pia
aquestes pedres donen testimoni,
Indíbil mort, crucificat Mandoni,
de sa colònia en pau Roma fruïa.
Amb sos deu temples en est lloc bastia
i en les termes ja exalça a Marc-Antoni,
ja retreu, amb els versos de Petroni,
a la filia d'August amb ironia.
Ací el Fòrum s'alçà, i 1'amfiteatre,
passeja ací amb son pèplum la matrona,
aquí el gladiador es veié combatre.
I Eulàlia fou aquí, gentil minyona
que als ídols el seu front no vol abatre,
i batejà amb sa sang a Barcelona.
La fira dels pessebres
II
Amunt i avall van i vénen
de Santa Llúcia els fidels;
de tants ciris que li encenen
sembla voltada d'estels.
Quan sonen les campanades
que conviden al recés,
es van fonent les gentades
dins la fosca dels carrers.
I quan baixen les tenebres,
cobrint la plaça en son vel,
floreix damunt dels pessebres
una lleu claror de cel.
Les molses i les nadales
escampen místic perfum,
i un àngel de blanques ales
espargeix un doll de llum.
Comencem pel portal del nord, el de la plaça Nova. Les torres altes que flanquegen l'entrada del carrer del Bisbe són les mateixes que defensaven el portal de la ciutat romana. Per a poder-nos donar tot el seu valor evocatiu, els manca el mur superior que les unia, i l'arc semicircular de la porta; sobren, en canvi, els pisos alts, afegits en èpoques avançades.
Davant el portal, la plaça fou expansió obligada per al mercat, el qual no tenia cabuda en el dens ordit dels carrers interiors. Diverses ampliacions degué sofrir la plaça, però cap de tan coneguda com la del segle XIV, que fixà el seu perfil i la batejà amb el nom de plaça Nova que encara conserva. Segons les hores del dia servia com a mercat de pa o d'hortalisses i volateria, o per a vendre-hi mobles vells i trastets casolans, i així mateix serví bastant sovint per al depriment mercat de captius, que també eren anomenats esclaus.
El mercat motivà l'aparició d'hostals en el veïnatge de la plaga, destinats als proveïdors forasters, de botigues per als revenedors i de tallers per a la restauració dels mobles que s'hi venien. No ens sorprendrà la notícia que els bastaixos freqüentaven aquesta plaça per al trasllat dels mobles ni que, essent molts, arribessin a formar una confraria. La confraria dels bastaixos tingué per patrona la Mare de Déu de la Victòria, situada en una capella de l'arc que unia les dues torres de l'antic portal, i tingué sepulcres i osseres a la veïna església de Santa Llúcia, on encara es veuen les lloses amb inscripcions al·lusives.
La fira de Santa Llúcia (1937)
De Santa Llúcia, viva la diada,
ens porta avui llisquent la claredat.
La fira, amb brucs en flor i molsa gemada,
enguany, però, ses taules no ha parat.
El vell pastor, més alt que la teulada,
de galls, conills i xais acompanyat,
i les figures d'ànims encantada,
amb ses ofrenes no han tampoc tornat.
Vindrà l'Infant el dia de Nadal
i al món hi haurà una llum celestial,
gemma en la fira de dolor i, de febre.
Nosaltres, orbs, en un Betlem perdut,
serení, sols, sense ofrenes ni virtut,
errants figures del més trist pessebre.
Romanç de Santa Llúcia
Perquè avui és Santa Llúcia
dia de l'any gloriós,
pels volts de la Plaça Nova
rondava amb la meva amor.
—Anem tots dos a la fira,
amiga, anem-hi de jorn,
que una mica de muntanya
alegri nostra tristor.
Comprarem grapats de molsa
i una enramada d'arboç,
una blanca molinera
una ovella i un pastor.
Ho posarem al migdia
dins del nostre menjador,
i abans de seure a taula
ens ho mirarem tots dos;
que una mica de muntanya
ens faci el menjar més dolç!
Perquè avui és Santa Llúcia
dia de l'any gloriós,
tals paraules m'acudien
quan he vist la meva amor.
Altres indrets de Barcelona: