Sala Parés

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.382709, 2.173051

Situada al número 5 del carrer Petritxol fou inaugurada per Joan Baptista Parés el 1840 com a botiga d'articles per a les belles arts. El 1877 ja fou transformada en sala d'exposicions. Els anys inicials va ser el gran aparador artístic de la Barcelona de la "febre d'or", on regnava la pintura dels Modest Urgell, Romà Ribera, Francesc i Josep Masriera,  i l'escultura de Josep Campeny.
A començaments dels anys noranta esdevingué la base d'operacions dels grans pintors modernistes, com Santiago Rusiñol
i Ramon Casas. Un decenni després serví igualment de plataforma als millors pintors postmodernistes: Isidre Nonell, Joaquim Mir, Marià Pidelaserra i Brias. Tanmateix, el seu propietari mantenia una posició absolutament eclèctica, cosa que a la llarga ocasionà una notable decadència de la sala depassada per la competència d'altres sales barcelonines amb idees més clares, com el Faianç Català, les Galeries Laietanes o les Galeries Dalmau.
El 1925 la sala va ser adquirida per la família Maragall i es redreçà totalment, i fou escenari d'exposicions dels principals artistes de les noves generacions, com Josep Mompou, Alfred Sisquella, Manolo Hugué, Josep de Togores i també Salvador Dalí.
Proposem de llegir-hi diversos textos. Primer, una nota de dietari de Joaquim Renart que l'evoca just en el moment en què va tancar portes el 1925. Després, una recreació memorialística de Maurici Serrahima del teixit botiguer del carrer de Petritxol. Podem seguir amb un retall de memòria de Maria Rusiñol en què recorda el retrobament amb el seu pare a la galeria després que aquell se n'anés a París i abandonés la família. I, podem finalitzar amb un fragment de la novel·la Barcelona tràgica, d'Andreu Martín, que s'hi ambienta.