Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Frederic Soler va néixer al carrer del Cremat Gran el 9 d'octubre de 1839. Morta la seva mare quan ell tenia tres anys, anà a viure amb l'oncle matern, Carles Hubert, propietari de la rellotgeria que hi havia al carrer dels Escudellers número 80 (avui Avinyó, 56). A la rebotiga, durant anys, Soler hi aplegà una colla d'escriptors, polítics i artistes, entre ells Anselm Maria Clavé, Valentí Almirall, Josep Maria Arnau, Josep Feliu i Codina, Albert Llanas, etcètera, per a fer-hi tertúlia. El 1889, per causes de salut decidí tancar la rellotgeria, la qual es convertí en el restaurant Cisco a partir de l'1 de gener de 1890. Ell es traslladà a viure al número 64 del carrer del Carme, on morí el 4 de juliol de 1895. El restaurant fou traspassat el 1953 i va anomenar-se restaurant Sogas fins que, el maig del 1987, se'n feren càrrec els propietaris actuals, els germans Jaume i Marc Roig, que el rebatejaren amb el nom de restaurant Pitarra i que el convertiren en un autèntic museu dedicat al dramaturg i poeta. En el restaurant o bé a la rebotiga del primer pis podem llegir dos textos que ens ajudaran a evocar la relació del poeta i dramaturg amb aquest lloc literari: el poema "Lo rellotger" i la descripció de l'espai que en va fer Conrad Roure.
Lo rellotger
Temps passat d'alegre història,
conhort dolç de la memòria:
¿Què et vas fer?
Goig de pau tan ben sentida,
ja no alegraràs ma vida
plascenter.
Lo record servo, com prenda,
de l'enjoiellada tenda,
del tresor,
gran per mi, d'acer i plata;
de la xica escaparata
plena d'or.
Amb amor recordo encara
los, de qui jo em creguí pare,
sers vivents;
sers vivents, perquè vivien,
quan de mi vida rebien,
per moments.
Cent remors a la vegada,
dins llur closca cisellada
de cristall,
com un sol, movent-se a l'hora,
eren veu alentadora
pel treball.
Bell eixam d'abelles riques
amb esmalts fetes boniques,
d'or i argent;
quants cops fóreu la dolcesa,
lo consol de ma tristesa
d'un moment.
Quan, del pèndol, la pausada,
lenta marxa acompassada
veia jo,
¡com me convidava a glòries,
com me duia les memòries
del temps bo!
Amb quant dolça senzillesa
tinguí jo per gran saviesa
lo lograr
veure, en lo menut rodatge,
lo que feia l'engranatge
deturar.
Entrant a la rellotgeria, a mà esquerra i darrera d'un aparador, hi havia la taula de feina, capaç per a tres operaris. En aquella època l'ocupaven el mateix Soler, un germà petit de l'escriptor Josep Feliu i Codina, que es deia Joan, i un operari francès.
Al llarg de la paret de la banda dreta i a l'alçada d'un metre del terra, hi havia una prestatgeria d'un sol tauler, en què Soler hi tenia col·locats alguns models de rellotges de centre i de xemeneia, representant vaixells, nimfes assegudes sobre una font, escenes de caça i d'altres que aleshores estaven de moda.
L'envà del fons de la botiga era de cristalls esmerilats, amb dibuixos transparents, fins a una altura de tres metres, i d'aquesta alçada fins al sostre era una paret d'obra, en el centre de la qual s'hi obria una finestra alta, que comunicava amb l'altell en què habitava Soler. En el centre de l'envà de vidre, hi havia un magnífic rellotge de pèndol, dels anomenats de caixa, que era el que servia de guia per a posar a l'hora de rellotges que omplien la botiga.
Al costat esquerre de les vidrieres del fons, s'hi obria una petita porta, també de vidre, que comunicava amb la rebotiga.
El sòl de la botiga era de rajola roja i les parets i el sostre estaven pintats d'un color clar.
A més a més del gran rellotge mencionat, que era de caoba, com els mobles, a la rellotgeria hi havia tres cadires, en una de les quals s'asseia Clavé molts matins, que hi anava a aquella hora per a llegir els diaris del dia.
Del sostre de la botiga penjava una làmpada de gas i davant la taula obrador hi havia dos altres llums.
Per la petita porta de l'esquerra ja he dit que s'entrava a la rebotiga, la cèlebre rebotiga de Frederic Soler, els amics del qual havíem convertit en lloc de tertúlia, en club literari, i era el lloc on ens recollíem per a no importunar amb les nostres converses i discussions els operaris i els parroquians que entraven en la botiga.
Altres indrets de Barcelona: